A l'Espanya grisa de la postguerra, les apagades, les restriccions de llum eren freqüents, fins que el dictador no va començar a construir pantans i a modernitzar la xarxa elèctrica, la llum no arribava cada dia a totes les cases. Com passa amb totes les coses, hom s'acaba acostumant, tot i que ara és més problemàtic en el sentit que tota la nostra activitat diària és electrificada. Potser caldrà fer cas a Monsieur Macron i construir Centrals nuclears, encara que veient l'exemple del país veí que fa 20 anys que intenten posar en marxa l'última, la perspectiva no és gaire Nevski que diguem. De fet tenen força més centrals Espanya. Una Espanya que continua desaprofitant les energies més barates com són el sol i el vent. Per què? Potser perquè a elèctriques i gasístiques se'ls acabaria el negoci i no els interessa, sinó no s'entén, encara que es podrien reconvertir, cosa que en certa manera ja estan començant a fer amb les renovables a càmera lenta.

Fins a quinze dies sense electricitat diuen alguns. La possibilitat sona de broma, a guió d'una nova sèrie de Netflix. Però només cal veure la campanya del Govern austríac perquè la contingència cobri aire de versemblança. Després de mesos de confinament, d'un virus que ha posat en perill a tot el planeta, una recessió inesperada i una cadena de calamitats naturals, ja tot sembla possible. Tot i que la campanya del Govern austríac no és d'ara, és de fa un parell d'anys i el tema de l'apagada va sisè en les recomanacions que fan als ciutadans. Com deia l'altre dia, una tertuliana a Rac1 es pot tenir molta informació i no estar ben informat.

Els experts asseguren que un país com Espanya, amb reserves de gas per a 40 dies, és molt difícil que es vegi col·lapsat per una gran apagada. Així que oblidem-nos del càmping gas. Res d'espelmes ni llanternes, el mòbil no es quedarà sense bateria. I les xarxes socials romandran! amb els insults a granel, els vòmits de sectarisme i el torrent interminable de 'fake news'. L'ùnic problema és que no podria fer els mots encreuats a Twitter de l'ARA. Quinze dies sense periodistes ni polítics retroalimentant-se a Twitter? Impossible, diuen els experts. 

Ben mirat, potser seria bo una apagada de quinze dies, seria quelcom semblant a gaudir de la felicitat de les coses senzilles de la vida que hem oblidat. Enmig d'una apagada tornaríem a escriure o dibuixar a mà, parlaríem més amb la nostra parella o amb amics, ens desintoxicaríem de tanta banalitat desinformativa, respiraríem... Encara que els experts ens diuen que estiguem tranquils, jo crec que millor seria que estem preparats, de fet espelmes i llanternes ja en tinc, em faltaria un càmping gas, però prefereixo córrer el risc, que la vida és això, un risc continu en què la seva intensitat depèn del grau d'adotzenament en què estiguem immersos.