Ens informen que vivim en un món "globalitzat", però els únics que encara no s'han adonat del seu significat són ells, els responsables de la globalització. Com a pràctica, la "globalització" és gairebé tan antiga com el cristianisme. Però ara val per si sola; és una ideologia, amb la particularitat històrica que va ser precedida per la seva pròpia realització. La seva interpretació també és particular i sempre contradictòria: integrar significa absorbir, conèixer significa ignorar, diversitat cultural significa uniformització, informar significa deformar, riquesa significa diners, etcètera.
Les fronteres segueixen sent les mateixes per als pobres, i fins i tot s'han tancat encara més que abans; però, han estat esborrades de cop per deixar passar a Diners, portador de noves promeses de riquesa en aquells països pobres que, aneu a saber un per què, han vist augmentar la seva pobresa. Tot per la qual cosa es podria dir, sense por d'equivocar-nos, que en el nostre món globalitzat les fronteres han estat substituïdes per filtres.
La cultura i l'educació ja no uneix; separa. Totes dues, han estat sotmeses al poder dels diners i li serveixen a ell per ordenar-ho en castes i acumular-lo en dipòsits invisibles. A les noves universitats ja no els importa la saviesa, la recerca de la veritat, sinó un únic i monòton objectiu: la creació d'ens competents.
El nord representa tot el que té de primitiu l'home: la necessitat desbordada de poder, l'acumulació i el consum. Tots aquells valors espirituals que van sorgir després del mesolític comencen a ser deixats de costat. La reparació no està a prop (només els evangelistes veuen les coses eternament pròximes), perquè també la històrica rebel·lia de la joventut ha estat adoctrinada per la publicitat i per l'èxit aliè.
Estem d'acord que cal canviar. Però, ¿en quina direcció? En direcció nord? Una cosa ha de quedar clara: hi ha canvis que només pot generar-una societat en el seu conjunt. Per tant, no és vàlid aquest precepte ideològic resumit en la màxima: "a qui no li agradi, és lliure de canviar de canal" Aquesta frase, tan estimada pels profunds filòsofs de la faràndula, és contradictòria, ja no només amb la tan esmentada idea de la globalització sinó, sobretot, amb la més primitiva idea de societat.
Jo, almenys, no estic en contra del Nord ni d'una globalització. Per contra, li donaria suport amb entusiasme. Això sí, sempre que Globalització signifiqui "diàleg" entre cultures, entre pobles i entre individus; un veritable intercanvi de símbols i de béns materials, i no la simple imposició de llengües, ideologies socials i econòmiques, no la imposició de costums monoculturals que han portat a la supressió de desenes d'idiomes amb els seus coneixements propis del cel i de la terra, alhora que una espoliació de recursos naturals que no només atempta contra les comunitats econòmicament més febles, sinó contra el planeta sencer.
Però no siguem ingenus. No oblidem que els diners no accepten cap altre tipus d'associacions que no siguin associacions de capitals. Qualsevol altra aliança, social o espiritual, serà condemnada pel Èxit. Recordin: menys el riure i el sofriment tot és una Il·lusió Universal: Èxit i Diners no existeixen sense el valor que és concedit per aquells que són perjudicats per l'Èxit i pels Diners. - Jorge Majfud
Comentaba ayer con mi mujer,la diferencia entre la globalidad y la proximidad.Es el caso que de Valencia,por online,compré una caja de naranjas(a veces son del valle del Guadalquivir).Son mandarinas,de tamaños diferentes,tonalidades y aspecto feo,pero de un sabor exquisito y aroma,no son caras.Ves le dije,hace unos días comprastes unas,de buen color y aspecto,pero de nulo sabor,eran de super de "nevera",que las compran por toneladas,sabe Dios de dónde.En muchos casos la globalización puede ser sustituida por el comercio de proximidad.Otras es ya es imposible,una vuelta atrás.
ResponEliminaNaranjas que ya comienza su tiempo,por qué comprarlas de almacenadas en contenedores.Y es que además han perdido la mayoría de sus propiedades de sabor,olor y vitamia C.
Las naranjas de Marruecos son muy buenas, aunque tienen poca presencia ya que lo las enceran. Si volvemos al origen, la fruta volverá a emanar olor y la verdura sabor, si que deberíamos reducir el consumo de carnes sin llegar a ser veganos, hasta ahí podríamos llegar, lo cierto és que producir carne contamina mucho. Vaya, en cierto modo y ya lo hemos comentado en otras ocasiones, volver a la vida de antes, o a parte de ella.
EliminaTodos queremos los beneficios de la globalización, pero estamos dispuestos a asumir las contrapartidas. Es una posición lógica, pero muy difícil de materializar.
ResponEliminaUn saludo
Hay que racionalizar la globalización, el fenómeno no es nuevo, siempre ha habido globalización, pero ahora la hemos llevado a extremos inasumibles..
EliminaAllà on el pèrfid sistema que entronitza els interessos dels rics, poderosos, explotadors del planeta s'hi ha instal·lat, el món crema.
ResponEliminaSalut
"Això sí, sempre que Globalització signifiqui "diàleg" entre cultures, entre pobles i entre individus; un veritable intercanvi de símbols i de béns materials, i no la simple imposició de llengües, ideologies socials i econòmiques, no la imposició de costums monoculturals". Aquest és el secret, el camí a seguir per la globalització.
ResponEliminaSalut.