L'ESBORRAT 3.11.21

De tots els escrits que he publicar al llarg d'aquests ja més de 15 anys al bloc, els més llegits són: com donar-se de baixa de facebook, i com donar-se de baixa de twitter. De fet, de twitter no ho vaig aconseguir i li vaig canviar el nom, es deia l'ESBORRAT. 

A twitter hi sóc bàsicament pels mots encreuats de l'ARA en els que hi participo cada dia, i penjo el que he escrit al bloc per donar-li més dimensió. De tan en tant se m'acut deixar algun comentari, poques vegades i em sembla que cap a partir d'avui. M'explicaré: Amb motiu de la violació de la noia (no es pot dir nena encara que ho sigui) de 16 anys a Igualada, la Natza Farré ha publicat aquest tuit:

natza farré

@natzafarre

·

5h

avui és un bon dia perquè els homes sortiu al carrer solets per cagar-vos en la merda de sistema patriarcal que ens viola, ens mata i ens esclavitza tota la nostra vida. no sigueu més còmplices d’aquesta barbàrie. convoqueu-vos. que feu tard.

M'ha sembla desencertat i a més injust amb els homes, i li he contestat amb aquest:

"Aquesta violació és tan culpa dels homes com de les dones, car és culpa de tota la societat, ni patriarcal ni hosties. que aquest concepte és molt tranuitat. A banda, que no se jo, pero una nena, perquè es una nena de 16 anys, que cony fotia sola pel carrer a les 6 del matí."

Doncs no us podeu arribar a imaginar el que m'han arribat a dir, de tot menys bonico, no la Natza que no m'ha contestat, però si la legió de nye nye que pul·lula per twitter: imbècil, gilipolles, subnormal, carnús (aquest m'ha agradat, és de la competència); En resum, que he decidir primer contestar però aquesta mena de gent no até a raons, vol dir que es perdre el temps, i aleshores he fet un Nacho de Sanahuja i m'he dedicat a bloquejar a tot cristu, quasi a mi mateix i tot. Però no!, seguiré a tuitter pels mots encreuats de l'Ara, però su juru que no penso deixar cap comentari a ningú mai més de la vida.

Tinc un amic, un amic estimat, quasi un germà que no podrà avui llegir aquest escrit, en haver estat intervingut en una delicada operació de la que desitjo se'n surti i s'en surti bé, però estic segur que compartiria el meu tuit. Bona nit i bona sort, i lliurins els déus dels haters nye nye, tan nostrats.

Ah! els que entreu directe a l'escrit, llegiu l'anterior dedicat a l'Alcaldesa de Barcelona. Gracies.

AL CALIU DE LA COLAU 3.11.21

Barcelona és l'única ciutat espanyola que ha estat convidada a participar en la cimera climàtica de Glasgow, i avui la seva alcaldessa, Ada Colau, assumirà amb l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, el lideratge de la xarxa mundial de ciutats contra l'emergència climàtica. La projecció aconseguida per Colau en aquest terreny és un fet irrefutable, i Barcelona, juntament amb Londres i París, serà la ciutat que tindrà un paper més rellevant en el COP26. És un motiu d'orgull per a tots els barcelonins, tant els partidaris de l'alcaldessa com els seus detractors. Que Barcelona sigui valorada avui pels seus mèrits en el terreny mediambiental és una molt bona notícia. 

Aquest reconeixement no pot ignorar que, compartint un mateix objectiu (la reducció de les emissions contaminants), el mètode del seu equip de govern per arribar a aconseguir-ho pot ser molt discutible. Es pot estar cent per cent d'acord amb el discurs oficial de què fa gala en aquesta qüestió l'alcaldessa de Barcelona, però el gran problema és com es duu després a la pràctica. No és la millor manera la reducció de carrils als accessos a la ciutat, que congestiona el trànsit de tota la corona metropolitana; ni tampoc la imposició d'un urbanisme tàctic que dificulta la mobilitat dels veïns; ni un nou sistema de recollides d'escombraries que després ha de ser substituït; ni empitjorar els serveis de neteja; ni tampoc fracassar en l'objectiu de reduir la contaminació a la zona de baixes emissions... En fi, coincidència amb la filosofia, però errors en l'aplicació, sempre segons la visió d'una de les parts contractants de la primera part, car algunes de les mesures emprades per l'Ajuntament de Barcelona estan sent copiades per altres ciutats, com per exemple Nova York, com ho expliquen a The New York Times: El que Nova York pot aprendre de Barcelona. Deu ser per aixó que avui Ada Colau és a Glasgow, Ja se que fot als seus detractors, que no la poden suportar, però s'ha de reconèixer que la presencia d'Ada Colau a Glasgow no és només un èxit personal, ho és per a tota la ciutat, una ciutat que mai ha estat tant neta com ara, tant neta, o menys bruta que antes, més humana, més acollidora, menys contaminant.

UN MÓN GLOBALITZAT 3.11.21

Ens informen que vivim en un món "globalitzat", però els únics que encara no s'han adonat del seu significat són ells, els responsables de la globalització. Com a pràctica, la "globalització" és gairebé tan antiga com el cristianisme. Però ara val per si sola; és una ideologia, amb la particularitat històrica que va ser precedida per la seva pròpia realització. La seva interpretació també és particular i sempre contradictòria: integrar significa absorbir, conèixer significa ignorar, diversitat cultural significa uniformització, informar significa deformar, riquesa significa diners, etcètera.

Les fronteres segueixen sent les mateixes per als pobres, i fins i tot s'han tancat encara més que abans; però, han estat esborrades de cop per deixar passar a Diners, portador de noves promeses de riquesa en aquells països pobres que, aneu a saber un per què, han vist augmentar la seva pobresa. Tot per la qual cosa es podria dir, sense por d'equivocar-nos, que en el nostre món globalitzat les fronteres han estat substituïdes per filtres.

La cultura i l'educació ja no uneix; separa. Totes dues, han estat sotmeses al poder dels diners i li serveixen a ell per ordenar-ho en castes i acumular-lo en dipòsits invisibles. A les noves universitats ja no els importa la saviesa, la recerca de la veritat, sinó un únic i monòton objectiu: la creació d'ens competents. 

El nord representa tot el que té de primitiu l'home: la necessitat desbordada de poder, l'acumulació i el consum. Tots aquells valors espirituals que van sorgir després del mesolític comencen a ser deixats de costat. La reparació no està a prop (només els evangelistes veuen les coses eternament pròximes), perquè també la històrica rebel·lia de la joventut ha estat adoctrinada per la publicitat i per l'èxit aliè.

Estem d'acord que cal canviar. Però, ¿en quina direcció? En direcció nord? Una cosa ha de quedar clara: hi ha canvis que només pot generar-una societat en el seu conjunt. Per tant, no és vàlid aquest precepte ideològic resumit en la màxima: "a qui no li agradi, és lliure de canviar de canal" Aquesta frase, tan estimada pels profunds filòsofs de la faràndula, és contradictòria, ja no només amb la tan esmentada idea de la globalització sinó, sobretot, amb la més primitiva idea de societat.

Jo, almenys, no estic en contra del Nord ni d'una globalització. Per contra, li donaria suport amb entusiasme. Això sí, sempre que Globalització signifiqui "diàleg" entre cultures, entre pobles i entre individus; un veritable intercanvi de símbols i de béns materials, i no la simple imposició de llengües, ideologies socials i econòmiques, no la imposició de costums monoculturals que han portat a la supressió de desenes d'idiomes amb els seus coneixements propis del cel i de la terra, alhora que una espoliació de recursos naturals que no només atempta contra les comunitats econòmicament més febles, sinó contra el planeta sencer.

Però no siguem ingenus. No oblidem que els diners no accepten cap altre tipus d'associacions que no siguin associacions de capitals. Qualsevol altra aliança, social o espiritual, serà condemnada pel Èxit. Recordin: menys el riure i el sofriment tot és una Il·lusió Universal: Èxit i Diners no existeixen sense el valor que és concedit per aquells que són perjudicats per l'Èxit i pels Diners. - Jorge Majfud

EL COL·LAPSE QUE S'ACOSTA 2.11.21

Revisant texts antics m'he trobat aquest de fa tres anys. Tres anys que és més temps del que pensem, cal recordar que és un escrit pre-pandèmia. Del que parlava en aquest escrit i que en certa manera ens en fotiem, ara potser hauriem de començar a contemplar la possibilitat de que al 2023 es produeixi el col·lapse d'internet. El 2023 el tenim a tocar.

"Sembla clar que les noves tecnologies són portadores d'un cert tipus de accident, d'un accident que ja no és local o està puntualment situat, com l'atemptat de l'11-S, o algunes grans catástrofes, sinó un accident general, un accident que pot afectar a la totalitat del món. Quan se'ns diu que la xarxa d'Internet és d'àmbit mundial, és clarament evident. Però l'accident d'Internet, o l'accident d'altres tecnologies de la mateixa naturalesa, és també l'aparició d'un accident total, global. No obstant això, aquesta situació no admet comparació. Encara no l'hem conegut mai un accident que afecti a tothom al mateix temps. El d'internet arribarà l'any 2023 diuen els experts, ja s'han donat alguns avisos. La solució passa per racionar el consum d'Internet, assignant un límit de dades mensuals a cada connexió, o cobrar per l'excés de consum, en el cas Internet podría convertir-se en un privilegi de les persones amb més capacitat adquisitiva. Dels rics, vaja.

Però hi ha una altra alarma encara més urgent. Els cables de fibra òptica pels quals circula la informació fins a les cases i les empreses estan començant a omplir-se. Cada vegada es requereixen més dades a més velocitat, i aquests valors tenen un límit. Segons Andrew Lord, expert de l'operadora BT, els cables de fibra òptica arribaran seva màxima capacitat en l'any 2023. A partir de llavors, per mantenir la demanda obria afegir més cables addicionals a cada connexió, però això obligaria a modificar tota la infraestructura d'Internet, i els usuaris hauria de pagar el cost extra d'usar més d'un cable, el que comportaria un augment en les tarifes d'Internet d'almenys el 25 o el 30%. Per si fos poc, el consum d'energia es duplicaria, accelerant el col·lapse energètic del que parlava al començament de l'escrit.

ZOOM ANXIETY 6.10.21

 

Va ser estar set hores sense WhatsApp i entrar en pànic. Però si el seu fill adolescent no respon a les seves trucades de mòbil, no es preocupi. Ni vostè l’ha educat malament ni ell ho fa per fotre. Sembla ser que es tracta d’un signe dels temps al qual ja han posat nom, similar a la glosofòbia, aquella por de parlar en públic que comparteixo, però per telèfon.

“No l’he sentit”, “el tenia en silenci” o “hi havia poca cobertura” són les tres excuses principals d’un millennial o un membre de la generació Z per no agafar la trucada, segons un article de Núria Bigas. Quina paradoxa! Sent els màxims usuaris d’aplicacions van i escullen, en massa, les asíncrones i els enganxen una etiqueta: generació muda . 

El 81% de joves senten an­sietat abans de trucar, segons investigadors d’ Estudis de ­ Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. En paral·lel, augmenten els casos de Zoom anxiety : percepció que una videotrucada és una pèrdua de temps. Tres, també, són les pors que els acompanyen abans de trucar: que els demanin un favor, no estar a l’altura o intuir la bronca, una tempesta verbal. Que els busquin els ofèn i inoportuna i ho eviten tant sí com no. Millor una emoticona.

Malgrat tot, els entenc. Jo també m’altero quan sona el telèfon (perdonin, no penso mai que seran bones notícies), una intromissió de la qual només et salves si ets a missa o al cinema. Però l’altre dia va ser caure WhatsApp i ens vam atabalar. Més que quan pidolàvem monedes perquè la conversa no es tallés a la cabina, més que davant el telèfon negre de baquelita o a la porta del locutori: allò sí que era esperar amb emoció una trucada!. Potser caldria retrocedir a abans. Durant la postguerra, i fins i tot més endavant, quan en aquest país encara no érem 2.0 ni wassapejavem i altres foteses modernes, per trucar de Sabadell a Sant Feliu de Codines - per exemple - s'havia de despenjar el telèfon negre i demanar conferència (podien ser dues o tres hores) Aleshores, s'hi posava la telefonista - Conxita es deia - i li demanaves que et poses amb el 42 (els telèfons eren de dos dígits), o directament li demanaves que et poses amb el Dorsé que en aquest cas és en qui volia parlar el meu pare, 'i era un gran adelantu', pero clar, el jovent tot aixó ho desconeix, si ni tan sols saben marcar amb un telefon de marcador circular. Perquè resulta que tenim la generació més preparada de la historia i a la práctica resulta que són d'una ignorància supina, només cal peguntar si saben on és l'Illa de la Palma, i ja està armada, que si Palma de Mallorca, que si las Palmas, només faltaría Palma del rio. Ningú els hi ha ensenyat cultura general, o sia que no és culpa d'ells, però no sé perquè estan preparats a banda de no trobar feina, que tampoc és culpa d'ells, però que podria explicar la seva rebelía etílica i el seu nihilisme.

Només menysprees el que no t’ha faltat mai. Per erradicar el temor de parlar dels ado­lescents con recomana Núria Escur, portin-los a veure Maixabel: aprendran la importància de les paraules per guarir ferides que no es tanquen fins que es pronuncien en veu alta. 

NI CAPSA DE PANDORA, NI DE TRONS 6.10.21

Aquests dies a ran de la irrupció groguenca dels Papers de Pandora als mitjans, sobretot televisius, s'ha produit molt d'enrenou mediàtic. Una irrupció producte d'una suposada investigació de 600 periodistes, una investigació que consisteix en classificar un munt de documentació que els ha estat entregada, i anar filtrant aquesta documentació dia a dia per allargar el tema. He dit groguenca perquè aixó és periodisme groc, groc e hipócrita a banda de tendenciós. Qualsevol persona que té diners intenta pagar el mínim possible d'impostos, i en el cas d'aquests Papers de Pandora els mitjans emprats són legals, altra cosa es que siguin ètics, lo qual també és discutible. Només es pot acusar i de fet només s'haurien d'haver filtrat el casos de polítics o càrrecs públics, que si són reprobables. Fins i tot en algún cas, concretament el d'en Pep Guardiola, és evident que rere la filtració dels 500 mil euros de Qatar que va tenir a Andorra i posteriorment va regularitzar, hi ha una motivació política o d'usar el seu nom com a persona coneguda.

En el fons aixó d'aquests papers és res o poca cosa, y el que no s'afronta és el problema real que són els paradisos fiscals en el seu conjunt, uns paradisos fiscals on gran part dels bancs espanyols hi tenen les seves oficines, i aixó per més que es digui no s'acabarà mai, és una xacra potser fins i tot necessària, una xacra ética. En alguns casos d'aquests pressumptes evasors, ni tan sols viuen i per tant tributen a Espanya. O sia, tot plegat, molt soroll per no res. Ni capsa de Pandora ni capsa del trons, com a molt: mistos de pet.

"La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare. Avui dia, «obrir una capsa de Pandora» significa una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques." 

El que si em sobta sempre que parlen de paradisos fiscals, és que no en mencionin un d'ells: Illa Tòrtola. I no entenc com encara no li han donat el premi Nòbel d'economia a aquesta illa de les illes Verges de l'imperi Britànic. A finals dels anys 70 les autoritats d'aquesta industriosa i treballadora illa van crear un marc legal perquè es transformés en un dels principals paradisos fiscals del planeta. Actualment hi ha prop de 700.000 companyies inscrites en les BVI, de les quals 400.000 estan actives. Cadascuna paga un mínim de 350 dòlars l'any. La inscripció és un segell que autoritza a l'empresa a realitzar operacions financeres a l'illa. Amb aquesta estructura, serveis financers i turisme són els principals ingressos d'aquest país que no supera els 30.000 habitants. Que prenguin nota i exemple els proclamadors de repúbliques efímeres de com s'aixeca del no res tot un país pròsper i ecologicament sostenible. Som-hi nois!. . . 'a por el Botín'. El món us mira.