Vaig publicar fa uns dies a Collonades la història d'una influencer americana, Stephanie Matto, que s'ha fet famosa al seu país després de participar en un reality xou. Matto ha tingut una idea: vendre les seves flatulències en pots de vidre. Es llença pets i els envasa. Diu que és un nínxol de negoci espectacular, i a fe de Déu que és així. Els pots, amb les seves ventositats a dins, els ven a mil dòlars la unitat i algunes setmanes ingressa prop de 40.000.
Els que considerin que tot això és una xorrada més de TikTok –que és on la dona es promociona– farien bé de recordar l'èxit que fa més d'un segle va tenir el marsellès Joseph Pujol, le Pétomane, que actuava al Moulin Rouge de París entre ladmiració dels espectadors. La seva habilitat consistia a emetre flatulències en directe. A base de cuescos era capaç d'interpretar diverses melodies –entre elles La marsellesa o d'imitar l'estrèpit del terratrèmol de San Francisco, d'actualitat en aquella època.
Matto, no ha inventat res, Xavier Tort i Goig, oftalmòleg de Tortosa establert a Tres Torres, va tenir abans que la influiencer una idea genial: aconseguir com sigui que la Unesco declari no només el Dia Internacional del Pet i de la Llufa, sinó que les ventositats dels seus compatriotes siguin reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Encara que, la veritat sigui dita, tenia ben clar des d'un principi que la seva iniciativa, un cop posada en marxa, li serviria per forrar-se de valent. De la mateixa manera que Duchamp va tenir la brillant ocurrència de vendre l'aire de París embotellat o la de l'artista conceptual italià Piero Manzoni d'exposar una llauna que contenia "Merda d'artista ', Xavier Tort i Goig vendria, a nivell mundial, pets i llufes enllaunats d'insignes patriotes. Bé, ni hauria per a tots els gustos: pets per al Procés, pets de llibertat o bé pets barrejats amb aires de Montserrat o Waterloo, sent aquestes només unes poques de gairebé il·limitades possibilitats. Es podria fàcilment oferir la possibilitat que tothom pogués enllaunar les seves pròpies ventositats per després regalar-les, verbigràcia la Diada Internacional, al seu cònjuge o parella, com així mateix a amics, amants o familiars. També hi hauria una exclusiva gamma de pets enllaunats dels astres del Barça i, com no, dels més destacats actors, cantants, polítics o tertulians, que sens dubte es vendrien com xurros.
Tornant al tema del que me n'he desviat, la gran diferència entre Joseph Pujol i Stephanie Matto rau en la tecnologia, que ha avançat molt des de llavors. Si hagués existit TikTok, tindríem ara constància sonora de les seves habilitats. Pero he trobat una precuela de Tik-tok, on podreu escoltar que no olorar les habilitats del català universal....
Cosas veredes, amigo Sancho, que faran fablar las piedras.
ResponEliminaMira Miquel, per començar hem hagut de suspendre el sopar del 31 de desembre, en tenim a tres de la familia confinats des d'ahir i abans d'ahir.
EliminaSALUT
El català universal, de fet, va viure, treballar, triomfar i morir a França, o sigui, de català, el cognom i poca cosa més. Interessant gravació, no l'havia sentit mai. Crec que el tipus de menjar d'avui ha reduït molt la pràctica del pet artístic.
ResponEliminaJÚLIA, T'asseguro que Pujol al meu costat era un aprenent. De jpvenet amb un altre company de la feina feiem música, duetos i vaja, sonava prou bé.
EliminaEm sorprèn la grapa de la gent per fer calerons amb coses rares. Pujol és diferent, era un artista.
ResponEliminaFa anys a l'estiu, es venien per la costa, unes ampolletes que es deien Aire de España, i es venien prou bé, a cinc pessetes.
EliminaAl meu barri hi havia un pintor, molt bo per cert, tot i que no sé què se n'ha fet, que sovint pintava amb merda, simbolitzant que el mon és una merda, penso que algun tractament devia donar al material, però.
ResponEliminaRecuerdo en la mili, que algunos apostaban a la llama más grande. Colocaban, a culo descubierto, un mechero encendido lo más cerca del ano, la llamarada era impresionante, con los gases del pedo, resultado del gas metano, que lo forma en su mayoría. Cosas de la puta mili.
ResponEliminaMi fin de año, será los dos sólitos, ya lo decidimos hace tiempo.
Eso no lo he probado. Camilo José Cela tragaba agua con su culo, y es que el culo da para muchas variaciones. Nosotros estaremos solos también, se ha suspendido la cena familiar por contagios varios. Tenemos en casa gambas y cañaillas para quince días..
Elimina