Els fets varen passar en una oficina bancaria ocupada, una de les tantes que hi ha a Barcelona i a altres ciutats,  Una parella de migrants, paquistanès ell i romanesa ella, i dos fills, un nen de tres anys i un nadó de 9 mesos, la parella malvivia de recollir ferralla i tenien un cert ajut social de l'Ajuntament. Un incendi en plena nit va causar la mort als quatre per inhalació de fum, però el que realment els va matar es la injusticia social que patien, la injusticia d'un sistema que nega a les persones sense sostre l'accés a una feina digna, a una vivenda digna com contempla la constitució Espanyola, un luxe inabastable a uns preus per a ells de ciencia ficció. Explicaven avui que a Barcelona hi ha 635 families pendents d'una vivenda social que ja han aprovat l'Ajuntament i la Generalitat, però que no disposen d'aquestes vivendes, que hi són, pero no les poden controlar.

Aquesta tragedia va passar a la Plaça de Tetuan, no a l'extrarradi de qualsevol ciutat, mentre a poc més d'un quilometre s'enlairava l'estrella de Gaudi que havia de Coronar la fins ara més alta torre del pastis infumable, del que havia de ser un temple expiatori. Centenars de leds iluminaran la nit - diuen -, per una estrella que diuen que ha costat 1,5 milions d'euros, una estrella que no podrà il·lluminar el racons ocults de la ciutat, els racons foscos de la nostre consciencia. La mort d'aquestes quatre persones es preten que va ser un accident, i si, va ser un accident, un accident que es podia haver evitat, en dos anys que feia que en tenia constancia, l'Ajuntament podia haver fet quelcom més del que ha fet, almenys amb els dos menors. N'hi ha que pengen estrelles caríssimes i n'hi ha que neixen estrellats, davant la nostra indiferència.