LA TROBALLA


 

Aquesta noticia és una troballa, car no ha sortit en primer pla en cap mitjà informatiu, llevat d'un article de Rosa María Bosch a la Vanguardia. Sí! Ja se que les bones noticies no venen, però almenys recomforten i són d'agraïr. Aquesta és la historia de La Troballa, el taller d'Arrels al carrer Ample.

Elvira cus amb delicadesa el llom d'un llibre. Al seu costat, Abdel s'afanya a folrar amb teles florejades les tapes de petites llibretes. Darrere, Pere i Youssef elaboren làmpades amb xapa de fusta... La Troballa és un taller de tallers, espais que conviuen en una antiga fàbrica conservera del carrer Ample de Barcelona. Aquí, persones que han dormit al carrer aprenen a crear peces úniques i passen unes hores en companyia. La Fundació Arrels va posar en marxa La Troballa ja fa dues dècades i ara ha fet un nou pas amb la inauguració, dimecres que ve, d'una botiga annexa a aquest local.

“El que buscàvem en obrir La Troballa era reforçar l'enllaç d'Arrels amb ciutadans sense llar que vivien a pensions i que durant el dia no tenien on anar. Fer alguna cosa artística, artesanal i única, lligada a les seves motivacions, ho facilita”, comenta Rocío Alonso, la coordinadora del programa ocupacional d'aquesta fundació dedicada a l'atenció de persones sense llar. Al principi es van embrancar a realitzar calendaris i postals, anaven a La Troballa per sentir que algú els esperava; ara fan multitud d'articles en una nau que traspua calidesa. Al fons, davant d'un petit pati amb un jardí vertical, una taula i una màquina de cafè conviden a seure ia socialitzar amb altres persones que han sobreviscut en les mateixes circumstàncies i amb voluntàries com Elvira, que des de la jubilació primerenca, als 52 anys, ja en fa 17, dedica un parell de dies a la setmana a ensenyar tècniques d'enquadernació. Abdel és un dels seus alumnes veterans. “Ara folre targeters i blocs però dono un cop de mà en el que faci falta. He estat pintor, també he treballat a l'obra, de pescador... He estat al carrer i des del 2019 visc en un pis d'Arrels”, comenta.
Els productes que estan ultimant proveiran la botiga. Les prestatgeries, obra d'un altre voluntari, Jomi Marco, ja són plenes de polseres, arracades, collarets, tasses de ceràmica, espelmes, decoració nadalenca, llibretes, llums, tamborets i altres seients fruit de la col·laboració amb el dissenyador Curro Claret. També treuen el cap en un racó taules auxiliars. Tots aquests petits mobles han estat fets amb fusta de descart. “Primer polim els taulers que ens arriben, les tractem amb olis i fem les diferents peces. A més de vendre-les també les lloguem”, explica Juan Carlos, el professor de fusteria. L'espectacle Out of cage, a l'Auditori, va lluir diverses taules, un revulsiu per als creadors.
Youssef i Pere aprofiten la xapa de fusta de faig que sobra del procés d'elaboració de les tapes de les llibretes. Llargues tires d'aquest material es trenen i donen forma a làmpades. Youssef porta temps a La Troballa i els dissabtes també ajudarà a la botiga; Pere és nou, el seu primer dia va ser dimecres passat.
“El fet de participar en la realització de peces belles genera un plus de satisfacció, a més a més recuperen la cultura del treball que havien tingut en etapes anteriors”, explica Rocío Alonso. La botiga neix amb la vocació de consolidar-se en punt de trobada entre els homes i les dones que han subsistit al ras i la ciutadania. “Explicarem la situació de les persones sense llar, volem que les coneguin, que parlin amb l'artesà que ha fet el producte que s'emporten. També vindran escoles i altres col·lectius”, afegeix.

Cada setmana acudeixen a aquesta mena d'escola-taller unes 25 persones, la majoria ja dormen a pisos o a la Llar Pere Barnés. A canvi de la seva implicació en el projecte reben una petita ajuda econòmica, encara que potser el que valoren més és la calidesa d'un entorn on se senten acompanyats i útils.

Pere, nascut fa 60 anys al barri d'Horta, ha passat els últims mesos en una tenda de campanya a Montjuïc en espera d'entrar a un dels albergs municipals. “Des que m'aixeco, a dos quarts de set, fins que torno, a les set o les vuit del vespre, són moltes hores sense fer res, al carrer”, relata. Pere és nou a La Troballa, va començar a ajudar en la fabricació de llums dimecres passat. “Gràcies que anava dos dies a la setmana al centre obert d'Arrels, a dutxar-me i a canviar-me de roba, vaig saber que podia venir aquí, així no he de passar tant de temps a la intempèrie”. Pere explica que es va quedar sense sostre el 2019, quan va deixar de cuidar una persona gran. “Aleshores em vaig dedicar a caminar, m'agrada l'excursionisme, vaig fer el GR-92 (sender de la Mediterrània), després el camí de Santiago, dormia a albergs, fins que vaig tornar a Barcelona, ​​a la muntanya de Montjuïc”.

Diuen els americans: !Good news bad news!. No ho sé, posem-ho em dubte o entre cometes. La Troballa ha estat una troballa, una bona troballa.

4 Comentaris

Més recent Anterior