Hi ha una elit liberal globalista que conspira per substituir la civilització europea, blanca i cristiana, d'origen grecollatí, i esclafar-la sota tones i tones d'immigrants musulmans, africans o llatinoamericans, tot en l'espai d'una sola generació. És el que diu una teoria de la conspiració coneguda com “el gran reemplaçament” difosa pel pensador francès Renaud Camus, sobretot a través del seu llibre homònim (Le Grand Remplacement) publicat el 2011. Aquestes elits aconseguirien així dominar unes masses homogènies, sense identitat nacional, passada per la batedora multicultural i fàcilment manipulable.

Renaud Camus

Segons la teoria del gran reemplaçament la població no europea que arriba al continent està creixent mentre que la nativa disminueix, de manera que arribarà el moment en què allò europeu es dissoldrà, víctima de les migracions i el multiculturalisme. “Per Camus només cal passejar-se per França per observar la realitat de la seva teoria, la invasió musulmana, però és una mera observació subjectiva. Les dades demogràfiques que aporta no se sostenen”, explica Alejandro M. Gallo, autor de Crítica de la raó paranoide (Regne de Cordelia), una enciclopèdica sobre teories de la conspiració. Per descomptat, no hi ha evidències que cap elit no estigui conspirant en aquest sentit.
Més enllà dels reptes comprensibles que plantegen les migracions massives que s'acosten, la idea d'una invasió musulmana ha rondat la imaginació europea des de fa temps. Per exemple, en formes que recull Gallo, com la novel·la distòpica 'Le Camp des Saints', de Jean Raspail, publicada el 1973 amb el títol en espanyol d'El desembarcament, on l'últim país europeu resistent era Suïssa. O en una altra teoria de la conspiració preliminar coneguda com a 'pla Kalergi', difosa des dels anys setanta per grups d'extrema dreta, que alerta d'un pla per dissoldre la raça blanca en contacte amb grups migrants del Tercer Món. Una enganyifa semblant a la pamfletària Els protocols dels savis de Sion, que tant va ajudar a difondre l'antisemitisme.
Un exemple més recent és la cèlebre i polèmica novel·la 'Submissió' (Anagrama) de Michel Houellebecq, en què una formació política islamista, amb suport dels benintencionats socialistes, arriba al Govern de França i imposa la seva cultura i costums a les tradicions europees. La teoria del gran reemplaçament ha donat noves ganes a aquesta por larvada i té els seus portaveus en l'actualitat, com el fòrum 8chan o la youtuber nord-americana de l'alt-right Lauren Southern.
El gran reemplaçament és una manera d'abordar el repte de les migracions massives des de la manera típica del pensament conspiranoic: els adeptes d'aquestes teories solen pensar en l'enemic exterior, el control de les elits i el catastrofisme. “Hi ha processos socials, com són les qüestions migratòries, que tenen causes molt complexes, algunes enfonsen les seves arrels en un passat remot”, explica el periodista Noel Ceballos, autor de 'El pensamiento conspiranoico' (Arpa). “Les teories de la conspiració descomplitzen la realitat, la simplifiquen, i moltes vegades reafirmen els prejudicis dels creients”.
“Encara que ens semblin extravagants i esbojarrades, les teories de la conspiració poden tenir terribles conseqüències al món real”. La conspiranoia del gran reemplaçament opera com la quinta essència de la xenofòbia, una teoria que engloba i supera les petites xenofòbies mediopensionistes i domèstiques. “Les teories de la conspiració ens parlen de les grans pors i ansietats de la societat”, explica Ceballos al País. “Per als populismes d'extrema dreta, aquestes teories són una forma de pescar vots. Amb elles busquen el suport dels votants desencantats amb el sistema, els diuen que els seus pitjors malsons sobre aquest sistema són realitat”. A Europa diferents polítics ultres de rellevància, com Viktor Orbán a Hongria, Marine Le Pen a França o Geert Wilders a Holanda, han utilitzat d'una manera o altra arguments similars. A Espanya, Vox comença a difondre tímidament les tesis del gran reemplaçament. Per exemple, en un acte celebrat al maig a Sevilla, Santiago Abascal va criticar l'Agenda 2050 promoguda pel Govern de Pedro Sánchez: “És una agenda de substitució poblacional”, va dir el líder ultra. Les tendències en teories de la conspiració, com la moda o la música, solen néixer a l'estranger, però acaben per posar-se de moda aquí. Avisats estem...