Quan érem nens, un dels objectius del dia dels innocents era retallar ninots de paper de diari­ i, proveïts d’agulles de cap, intentar penjar-los a l'esquena de la gent. Del ninot de paper retallat de la vanguardia s'en deia la llufa, i de manera sigil·losa, el penjaves dissimuladament a l’esquena de les víctimes. El paper de la Vanguardia servia tambe per embolicar l'esmorzar, i anava molt bé, ja que mentres esmorzaves podies llegir el diari. Qui no s’adonava que anava amb la llufa penjada es convertia en un innocent, successor de tots aquells nens que el rei Herodes va ordenar matar a Betlem i rodalies quan li va agafar la mania d’acabar amb Jesús, que havia nascut dies abans. Clar que Herodes matava a tot cristu, començant per la seva dona i els seus dos fills. Tot són gustos i aficions.
Però aixó era antes, ja fa anys que la mainada no penja llufes a l'esquena de ningú. Així com el vídeo no va matar a l'estrella de la radio, si que les noticies falses, la postveritat han matat el dia dels innocents. Aquest és el problema actual que entre mentides, intoxicacions, posveritat i manipulació permanent de la informació, cada vegada és més difícil saber que és veritat i que és mentida, de fet com succeïa a Men in Black, on les bones notícies eren als fanzines barats, aqui la veritat no s'ha del buscar a la Razón, ABC, la Vanguardia o el Periódico entre altres, sinó a el Mundo Today, Collonades, o Notícias locas, i tot i aixì amb reserves, perquè de fet el dia dels innocents, desgraciadament és cada un dels 365 dies de l'any, i fins i tot han aconseguit que hàgim perdut la innocència, la candidesa de penjar el ninot de paper a l'esquena d'altres encara màs innocents que nosaltres que tenia un punt de poètic. Pero tot aixó s'ha acabat. La postveritat ha matat als innocents.