Les declaracions de Pablo Casado en un acte del PP a la Corunya han aixecat polseguera. Diu el polític, que no l'home: "Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions per no deixar anar al bany nens perquè parlen en castellà? Es pot tolerar que hi hagi nens que per parlar castellà al pati els posessin pedres a la motxilla?. I hom es pregunta: Es pot tolerar tanta infàmia per part del líder del principal partit de l'oposició? Es pot tolerar tanta estultícia? tanta irresponsabilitat?. A que espera la Fiscalia per intervenir, per molt menys ho ha fet.
La història de les pedres a les motxilles no està registrada a Catalunya en cap cas. Té el seu origen l'any 1997 al País Basc. Va ser aquell any quan un grup de pares de la localitat de Zeanuri, a Biscaia, van denunciar que un grup de monitors d'un campament d'estiu obligaven els seus fills a carregar motxilles amb pedres dins pel sol fet de parlar castellà. La direcció del campament va negar els fets i es va iniciar una investigació administrativa que no va quedar documentada per la llunyania temporal, però que no va acabar en res més que una simple anècdota, ocorreguda fa 24 anys a més de 400 quilòmetres de Catalunya. A Casado, però, li va semblar oportuna per atacar la immersió lingüística i els partits que la defensen dins i fora del Govern.
Elevar la crispació amb mentides, manipular temes de tanta emocionalitat, pervertir les causes dels problemes reals, buscar rèdit polític a l'enfrontament. El guió ens el sabem de memòria, fa anys que el patim. El que pretén Casado que és contrarestar la ultradreta, se li pot girar en contre, y és més que probable que aquesta reculli els redits de tanta irresponsabilitat. Només queda resistir-se al corrent de crispació, sense crispació, amb arguments, amb fets i no amb paraules mesquines. Ara i avui és el jorn dels miserables, però i demà?. Tindrem forces per rebatre'ls, perquè aquesta lluita no és nomès del Govern, ha de ser de tota la ciutadania, sobretot dels docents que són els grans perjudicats per aquesta malmarrosa situació.
El problema és que Casado compite amb Vox i amb C's i creu que té que anar més enllà. I a més a més, compite amb Ayuso ... pobre home ... dona una mica de pena. Quan la "derechona" es posa d'aquesta manera quasi és millor ignorar-la
ResponEliminaEstà atrapat, faci el que faci, digui el que digui, sortirá perdent. Pero no es poden ignorar les bestieses que diu, la Fiscalia hauria d'actuar d'ofici, ho ha fet per molt menys.
EliminaCasado ha perdido la hegemonía en la derecha, y necesita igualar el volumen de los rebuznos de Vox, para no quedar como un tibio.
ResponEliminaTiene presente el ejemplo de Rajoy, al que Aznar puso el mote de Maricomplejines
Y aquí entra el manipular, mentir o exagerar cualquier gesto de lo independentistas.
Pura verborrea que no creen ni los adictos, pero el show debe continuar.
La Ayuso se lo va a merendar vivo.
Compte que a la Ayuso no li facin un Cifuentes.
Elimina