A l'era dels smartphones, els telèfons serveixen per a tot excepte per al que van ser inventats, ja que el que anomenen com a “generació muda”, la nascuda a l'era digital, té “telefonofòbia”. Quatre de cada cinc entrevistats diuen que s'han de preparar mentalment abans de parlar per telèfon per no dir res que no toqui. Cada cop costa més que responguin les trucades i l'excusa que no ha sonat no sempre és certa: millennials i joves de la generació Z expliquen per què són la generació muda. Els joves d'aquesta generació tenen tots un amic o amiga, o molts, que fa mesos que no agafen el telèfon i és impossible que li truquin. Respostes per Whatsapp, àudios excusant-se, però sap que mai no podrà parlar amb ell o ella si no és presencialment. Per què els millennials, i encara menys les persones de la generació Z, eviten parlar per telèfon? No ho sé, molts joves pateixen del fenomen anomenat 'telèfonofòbia', cosa que significa que els provoca una ansietat mental el fet interactuar amb altres a través d'una trucada.
Els millennials i la generació Z han integrat la comunicació mitjançant plataformes asíncrones, en què no cal que coincideixin en el temps els dos interlocutors, i els resulta més fàcil, còmode i menys intrusiu”, explica Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). O potser simplement es tracta d'una nova manera de comunicar-se o que els boomers som antiquats. Fa 26 anys que tinc telèfon mòbil, i des del primer moment vaig pensar que era una eina molt útil en una època en què em passava la major part de l'any viatjant, per feina, no per plaer, però sempre vaig pensar que la utilitat del mòbil era aquesta, trucar i rebre trucades, i en ambdós casos, de menys d'un minut.Però hem arribat a un punt en què l'estrany és que el mòbil encara permeti una cosa tan senzilla i pràctica com això, trucar i rebre trucades.
Abans de la generació muda, teniem la generació sorda, almenys en l'anécdota que vaig viure personalment. Pels voltants dels anys 80, es va incorporar a l'Empresa on jo treballava un encarregat nou, era molt vàlid, venía d'Astorga, a Lleó. Al segon dia em comentava sorprés, la quantidad de treballadores sordes que teniem a l'Empresa (n'hi havia unes 200) i vaig haver d'explicar-li no sense sentir rubor aliè, que no eren sordes, que l'aparell que duien a l'orella era per escoltar la ràdio que duien a la butxaca, el Transistor, ara ja quasi desaparegut. Dic quasi perquè encara en queden alguns, jo mateix en tinc un.
Ve de vell doncs, l'acceptació i comprensió de les noves tecnologíes a la ciutadania. A mí, no deixa de sorprendre'm veure a la gent anant pel carrer gairebé sempre somrient mentre escriuen amb el mòbil davant seu amb les dues mans, i ja havia pensant més d'una vegada que a veure si prendrien mal, atès pel carrer no es pot badar, o als que van aparentment xerrant sols via auriculars. Abans els que anàven pel carrer xerrant sols eren titllats de bojos, ara, sabem que ho són, els uns i els altres.