La Llei de Godwin, també anomenada Regla de Godwin de l'analogia amb els nazis és un adagi formulat per Mike Godwin el 1990. La llei proposa el fet següent: «A mesura que una discussió creix, la probabilitat que es produeixi una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.» La Llei de Godwin és citada habitualment a les discussions en línia com un avís contra l'ús de retòrica incendiària, especialment contra arguments fal·laços de la forma reductio ad Hitlerum. La regla no diu si l'ús de la comparació amb els nazis o Hitler en cada cas concret és adequada, només afirma que és probable que s'esdevingui. Precisament pel fet que una comparació així pot ser adequada, Godwin ha argumentat que el sobreús d'aquestes comparacions s'hauria d'evitar, perquè treu força als usos legítims. En l'àmbit cultural català aquesta regla és també vàlida, encara que la probabilitat de comparació amb els feixistes, franquistes o amb Franco és també alta, a falta d'estudis científics que ho corroborin. I en l'àmbit polític espanyol la comparació dels liders del procés amb Hitler i els seus métodes és un recurs que empren sovint i amb entusiasme el presumpte lider del Pp Pablo Casado o els resentits del que en queda de Ciutadans, Ines Arrimadas, o el miserable de Carrizosa. Tots plegats pura brossa política no reciclable. 
El problema que té la llei de Godwin, és que nomès l'empren els estùpids, ja que s'hauria d'aplicar nomès quan les comparacions tenen sentit. Perquè no només va existir el Hitler tirà, que va posar en marxa el sistema d'assassinat més esgarrifós i despietat que hagi conegut la història. També va existir un Hitler veterà de la I Guerra Mundial, antisemita malaltís, antidemòcrata, pintor frustrat, xerraire de cerveseria, ignorat per gairebé tots. Aquest Hitler va poder haver estat el monstre en què es va convertir o simplement un demagog més al que es va empassar la història. Aquest és el problema de la llei de Godwin: que és capaç de detectar les comparacions estúpides, però no les que poden tenir sentit. Com tots els demagogs, aquell austríac va saber fer servir a favor seu les pors d'una societat ferida per la crisi en un món que canviava massa ràpid. I aquestes comparacions sí que tenen sentit. I això Trump ho ha sabut captar com ningú, i de rebot la resta d'aprenents de bruixot de tercera fila. Com diria el vell sorrut, tots plegats són una colla de ximples, i en la majoria dels casos, ignorants.