Calonge no és encara el Hay on Wye català, però és un primer pas, valent i arriscat. Les set llibreries inaugurades ahir l'avalen.

“Set d’un cop, set d’un cop!”, va dir, tot cofoi, el sastre. Ja el saben, oi? Es van pensar que havia mort set gegants i eren set mosques. A Calonge no eren ni mosques ni gegants, sinó llibreries, set llibreries amb la intenció de ser una mena d’hidra i anar a l’una per convertir aquest poble històric de l’Empordà en un poble llibreria, una booktown, que dirien alguns. De vegades els noms ja fan la cosa, com en el cas de La Viatgeria, de Calonge Còmics o d’ Orient, en d’altres n’hi ha prou de veure l’aparador, com Llibooks, especialitzada en infantil, o Cocollona, que pren el nom d’un ésser mitològic gironí –però recent, ja que data dels anys seixanta del segle XX– i es dedica a espiritualitat, xamanisme i tarot, i si ens trobem davant de Rals Llibres podem entreveure la voluntat prescriptora de la llibretera, mentre que a Libelista Calonge hi ha de tot, com correspon a l’avatar físic d’aquesta llibreria de llibreries vinculada fins ara al canal en línia. Per l’Ajuntament és un projecte redefinidor del poble, que s’hi vol abocar i demostrar que no són només un poble per anar-hi a l’estiu, i per revitalitzar el centre històric van veure en els llibres una oportunitat. La plasmació de la idea ha estat molt ràpida. Es va presentar el projecte al maig, cap a l’agost es va fer una primera selecció que es va afinar per presentar al novembre la llista de projectes definitius, que es van inaugurar ahir –tot i que algunes ja feia uns dies que havien obert–. Ara bé, la idea no és tan recent, ja fa uns anys es va pensar a reconvertir el castell de Calonge en un museu del llibre, inspirats en l’experiència del poble d’Urueña (Valladolid), però no va prosperar, com tampoc ho va fer el mateix projecte inaugurat ahir quan l’actual regidor de Cultura de l’Ajuntament, Norbert Botella, el va proposar a l’anterior govern municipal. Però a l’octubre de l’any passat, després d’una moció de censura, hi va haver un tomb a l’Ajuntament, que llavors sí que el va aprovar. I, com recordava ahir l’alcalde, Jordi Soler, també es va pressupostar, perquè només amb la idea no serien on són ara. Cada projecte té la una personalitat pròpia: còmic, infantil, de viatges, oriental, ocultista i dues de generalistes. Va ser el mateix Botella qui passejant per Montolieu (a França) es va adonar de la quantitat i qualitat de les llibreries que hi havia en un poble tan petit que no arriba als mil habitants, i la cosa va quedar allà però li va anar fent rum-rum per dins. L’Ajuntament espera que després de la primera pedra es configuri un nou pol d’atracció turística cap a la cultura –de fet, amb prou feines fa una setmana de la fira Indilletres a la Bisbal d’Empordà, a tot just 23 kilòmetres– i que aquesta vila del llibre permanent funcioni per si sola, però alhora si ara hi ha set llibreries també en poden ser més en el futur. 
Cada llibreria és una història diferent. A La Viatgeria, per exemple, Cristina Vilà tenia una agència de viatges en línia, i el projecte li va donar l’empenta amb la seva parella per desvir­tualitzar-la i ampliar la idea cap als llibres. Eva Salmoral, al capdavant­ de Llibooks, ja tenia una llibreria infantil a Sant Feliu de Guíxols, La Lectonauta, i fent el postgrau de l’Escola de Llibreters es va assabentar de la novetat i s’hi va apuntar. El responsable de Calonge Còmics, en canvi, havia treballat en l’arquitectura fins a la crisi del 2008, quan va fundar una discogràfica en línia, però tenia moltes ganes d’aprofundir en aquest altre sector –ha tingut la col·laboració de Norma assessorant-lo– pensant en l’anomenat triangle friqui de Barcelona. Ja era llibretera Meritxell Ral, primer a La Central i després a Ona, i ara s’ha permès crear un projecte nou que vol encarar amb la calma que li permet l’experiència. Belén Vieyra, escriptora, vivia a Madrid i quan va conèixer el que es cuinava aquí ho va deixar tot per venir, no li van acceptar el projecte però la van redirigir cap a Libelista, que buscava algú per posar-se al capdavant de la seva llibreria. Pel que fa a Xavier Serra, geòleg i emprenedor, s’havia incursat feia anys en els estudis orientals, i Orient és la plasmació d’una idea més eclèctica que no sembla, ja que també hi tenen cabuda els grecs antics i el món africà. I encara hi ha la Cocollona, on Thomas Dufrene pot dedicar l’espai al seu “propòsit, ajudar la gent que ho necessiti” a través de l’espiritualitat, el tarot o el xamanisme. Ahir al matí es va fer un recorregut per les llibreries i un acte institucional que va tancar la poeta Blanca Llum Vidal amb la violinista Sara Fontán, mentre que al vespre la poeta Raquel Santanera va anar passant per cada llibreria recitant poemes fets exprés, amb l’acompanyament de la banda de música La Moderna. - FRANCESC BOMBÍ-VILASECA - lavanguardia.