Puc entendre que Pablo Casado està molt pressionat pel creixement de Vox i per la popularitat en augment d'Isabel Díaz Ayuso, però la seva intervenció en la sessió de control al Govern central va resultar forassenyada. La qüestió no figurava en l'ordre del dia, si bé, com comença a ser costum, va emergir després d'una altra. - Màrius Carol.
L’assumpte que va plantejar era més o menys com el Govern pensava fer complir la sentència sobre una escola de Canet obligada a impartir una assignatura més en castellà després de demanar-ho els pares d’un alumne. A partir d’aquí li va dir que havia d’actuar contra la Generalitat i, davant qualsevol negativa, aplicar l’article 155 de la Constitució. I el va amenaçar de portar-lo als tribunals i el va acusar de prevaricar. I amb un discurs metrallador va parlar de qüestions que molts no vam acabar d’entendre en un to crispat i amb un llenguatge impropi. El president del Govern espanyol li va fer una altra pregunta abans de respondre: Quants cafès s’ha pres aquest matí, senyor Casado? Va ser educat, perquè podia haver suggerit que el líder del PP havia ingerit alguna cosa més forta.
Els polítics solen administrar-se estimulants per començar la jornada al màxim. Jordi Pujol, quan presidia la Generalitat, es prenia un speed consistent en dues aspirines, un cafè i una cocacola. El resultat del còctel era immediat. No és un cas únic: Winston Churchill, encara no havia sortit del llit, ja es bevia un whisky amb soda i es fumava el primer cigar del dia. O Donald Trump, que es llevava a les 5.30 h per veure què deia d’ell la televisió (passava de l’hostil CNN a l’amiga Fox), es prenia un parell de cocacoles light: al cap del dia consumia més de quatre litres d’aquesta beguda i anava com una moto. Tal com van les coses, al bar del Congrés hauria de ser obligatòria la til·la al matí. De fet, als noranta, les baralles públiques al Consistori madrileny entre regidors del PP van portar el regidor Ángel Matanzo a entrar al ple amb una tetera de til·la per calmar els ànims i unes flors per millorar el clima. Aquest país necessita menys improperis i més diàleg. El de Casado, més que un problema de cafès, va semblar una qüestió de nervis. Però el mal és que la cafeïna no ajuda precisament a calmar-los.