A COREA DE BAIX, UN CALB, UN VOT

La base de la democràcia es resumeix a la frase "una persona, un vot"; però a Corea de Baix han anat més enllà. A l'actual campanya per a la presidència del país el que els preocupa és si el votant té cabells o no.

Poques vegades les campanyes electorals domèstiques de països llunyans arriben a la nostra premsa, excepte quan és el dia de les votacions o quan es fa públic qui les ha guanyat. Com més lluny és el país, menys se'n parla. Aquests dies, la campanya electoral per a la presidència de Corea del Sud ha aconseguit fer-se un lloc a les pàgines d'actualitat. Divendres passat, el corresponsal a Àsia, Adrián Foncillas, ens explicava que el candidat del Partit Democràtic, i màxim aspirant a proclamar-se vencedor dels comicis que se celebraran al març, Lee Jae-Myung, ha promès que, si resulta elegit, la alopècia serà tractada per la sanitat pública. Els adversaris s'han afanyat a titllar-lo de populista, mentre que els deu milions de persones amb problemes capil·lars que hi ha al país han començat a parar-hi atenció. I és que les campanyes electorals donen molt de joc quan a les promeses dels polítics. Hi ha un anècdota molt ilustrativa en campanya electoral atribuida a Santiago Russinyol, encara que no he pogut certificar del tot: Era l'home a un poble de Lleida fent un miting i en l'ardor de les promeses davant l'auditori els hi va prometre: Si guanyem les eleccions us farem un pont!. Aleshores algú dels assistents li va dir: escolti! que aquí no tenim riu. I Russinyol o el polític que fos sense immutar-se va contestar: Doncs també us posarem un riu! i és va quedar tan ample. Possiblement sigui una llegenda urbana o rural en aquest cas, o potser és certa, que mai se sap, però ens ensenya que durant les campanyes electorals es promet l'oro i el moro amb total impunitat i convenciment de que no es podrà dur a terme el que s'està prometent.

S'havia proposat fa un temps (crec era el publicista Quim Llorente) que potser s'hauria de crear un tribunal que controlés les promeses electorals, de manera que al cap d'un any de Govern, programa electoral en mà, aquest Tribunal comprobés si el que s'havia promés en campanya s'havia complert i en el cas de no ser així s'inhabilités aquest Govern i es tornessin a convocar eleccions, i així succesivament fins que en primer lloc, en campanya prometessin coses raonables i possibles d'assolir, i no fessin volar tants coloms que entabanen i alhora desencanten a la gent. Pot sonar a utòpic o una mica forassenyat, però la proposta caldria tenirla en compte. Llàstima que ja es veu a venir que estarien 'in eternum' sense govern.

De sempre, la calba ha estat sinònim de pèrdua de joventut, fins que va aparèixer 'lo pelat' Ivan de la Peña. Clar que caldria recordar als ciutadans de Corea de Baix el que va dir el vell professor Tierno Galván: Les promeses electorals estan fetes per a no ser complertes. A més, els calbs que no votin a Lee Jae-Myung, sempre poden anar a Turquia, un pais de series romànticas, transplantaments capilars i Recep Tayyip Erdoğan. Recordeu la dita: On hi ha pèl hi ha alegria, el que ens pot portar a deduir que Guifré el Pilós debia ser molt alegre.