SOM UNA NACIÓ?, O UNA NOCIÓ?



Som un país rar els Catalans (bé, els quatre que quedem) estem entossudits en una independència que cap dels qui la proclama, realment la vol de veritat, i malgrat tot, es passen el sant dia tocant les pilotetes amb el transsumpte de l'assumpte. Ens dediquem cada onze de setembre a celebrar una derrota i fem a més a més l'homenatge al lloc i persona equivocades. Tenim la patrona del país que és negre i el Barça és la mesura de totes les coses que es fan i es desfàn, i paguem una fortuna per menjar cebes amb pitet. Ai senyor! els catalans que d'una pedra en feiem pans, ara el comprem precuit a la benzinera. Si els de Madrid no fossin tan beneits haurien d'incitar a la Generalitat a convocar un referèndum per demanar la independència de Catalunya vers d'Espanya, a veure si arribàvem al 45%, i quants d'aquests que passegen o penjen l'estelada hi votarien a favor. 

Ja van sent hora que de veritat vulguem saber que volem ser quan siguem grans i comencem a tocar de peus al terra i anar per feina, que molt dir-ho però poc es fa. Comptat i debatut, fins i tot a la hora de definir-nos, no ens aclarim. Catalunya (NO) és una nació, és l'article de Carles Ribera a el Puntavui, que posa aquests títol per després considerar el contrari, un concepte molt nostrat.

CATALUNYA (NO) ÉS UNA NACIÓ - Carles Ribera.

"El concepte nació ha tin­gut significats canviants en el transcurs de la història, no sempre sinònims d’estat, regne o país, però generalment identificats amb comunitats amb una identitat pròpia, política o no. Que Catalunya és una comunitat política nacional des de fa centenars d’anys és un fet indiscutible i documentat. Més enllà de situar en el segle XI, quan els comtes catalans trenquen el deure de fidelitat als reis francs, el naixement d’una entitat política independent, Catalunya deixa de ser un topònim per esdevenir una entitat política seguint un procés de cohesió de diversos segles, com ha passat i passa amb totes les nacions, fruit d’un procés dinàmic i no d’una definició estàtica. Entre els segles XI i XIII, doncs, el sentiment de pertinença a un lloc anomenat Catalunya i la identificació dels veïns d’aquest lloc com a catalans va arrelant i consolidant-se al marge de la consideració jurídica del territori.

El 1626, per exemple, el rei Felip IV admetia els orígens reculats de la nació catalana quan assegurava davant les Corts: “pués entre todos mis Reinos no hay ninguno que se halle con más aventajado valor para el ejercicio de las armas, que este Principado (...) os propongo a resucitar la gloria de vuestra Nación y el nombre que tantos años ha estado en el olvido.” Catalunya, així doncs, és percebuda com una enti­tat política d’història reculada.

El concepte modern de nació, més vinculat a la política i a la pertinença a un país independent, definit aleshores amb un altre terme fluctuant com és estat, arrenca amb les revolucions liberals en el segle XIX com a mínim a tot el continent europeu. Catalunya comença a definir-se ben aviat en relació amb aquest concepte. La sensació de pertinença a una realitat cultural, social i política amb unes característiques singulars i generalitzables i, en conseqüència, la construcció d’una visió ideal i fixa d’aquesta realitat, arrenca al nostre país a la segona meitat del segle XIX i s’aferma políticament cada cop més en contraposició a la nació espanyola, una eina que els catalans comproen de manera recurrent que no tan sols no serveix per a la seva realització política sinó que fins i tot posa en perill la seva supervivència com a col·lectiu nacional. La definició de Catalunya com a nació es pot trobar en diversos escrits de l’últim quart del segle XIX i cristal·litzen en un dels documents fundacionals del nacionalisme modern, La nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba. En el transcurs del segle XX la ciutadaia catalana ha anat validant el seu sentiment nacional de manera reiterada tot i els atacs, sovint amb voluntat d’extermini o de residualització, de l’Estat espanyol. “Som una nació” va ser el lema del gran festival organitzat per la Crida el 1981. La definició de Catalunya com a nació va ser inclosa en l’Estatut del 2006 liquidat pel TC espanyol. Les parau­les “Som una nació, nosaltres decidim” figuraven en la pancarta principal de la manifestació del 10 de juliol del 2010. Si s’accepta que una nació és un poble que es reconeix com a tal, no hi ha cap dubte que Catalunya n’és una, que ara mateix està determinada a esvair equívocs dotant-se d’un estat"... 
... o potser no, Senyor Ribera, més que una Nació som una noció, un ens administratiu, una Gestoria que aspira ara mateix a ser una autonomia de peix al cove al més pur estil Pujolià, i la resta somnis fugissers de passerells tranuitats.

6 Comentaris

Més recent Anterior