“Quan llegim massa de pressa o massa a poc a poc, no entenem res”. Ho escrivia el gran Blaise Pascal (1623-1662), científic, escriptor i pensador francès als seus pensaments, el seu llibre principal i mític, uns Pensaments i opuscles que Pere Lluís Font ha traduït i editat a Adesiara. Avui tot va molt de pressa, a trossets, o massa a poc a poc, a l’engròs. Tot o res. I Pascal té les dues coses, precisament, perquè aquests seus pensaments són peces d’un mosaic més ampli que tant poden ser vistos un per un, com tuits escadussers, com agrupats en unitats més àmplies de sentit, com mirar de trobar-hi la profunditat abissal de l’obra completa, entre les escasses línies i les gairebé 800 pàgines d’aquest volum.

Font veu Pascal com “un company de viatge intel·lectual i espiritual. La seva filosofia és molt actual, fa una gran recepció crítica de Descartes i anticipa Kant, i alhora té un tipus de vivència cristiana molt atractiva, perquè va viure fora del clos de la subcultura eclesiàstica, marcada per l’escolàstica”.

Certament, els pensaments de Pascal no són aforismes, però s’han fet servir com a tals durant segles. Sentències cèlebres com que “la raó, per més que cridi, no pot posar el preu a les coses”, o bé que “les belles accions amagades són les més estimables” o fins i tot que “el cor té les seves raons, que la raó no coneix”. Frases com espurnes que es llegeixen en un no-res, en què s’hi pot aprofundir tant com es vulgui.

Opina Marius Serra que a Blaise Pascal no li agradaria jugar al @paraulogic, ho entenc, a mi tampoc m'agrada, en canvi estic segur que faria el mots encreuats del Senyor Ventura al denostat Ara, i a twitter si mouria prou bé. Potser perqué els mots encreuats i twitter són el present i paraulògic el passat, malgrat té un éxit aclaparador que ja veruem quan dura dura, però estic segur que els mots encreuats sobreviuran al paraulògic. De la mateixa manera que el joc del calamar ha estat un éxit efímer i una serie justeta, el Paraulògic m'hi remet subconscientment, suposo que per la iconiografia o per un motiu ocult que no se entreveure. I també, i ho haig de reconèixer que ho vaig probar i no m'en vaig sortir, ni del joc del calamar ni del paraulògic.

Us deixo l'enllaç dels pensaments y reflexions de Blaise Pascal. Em quedo amb aquestes tres com a referència...

És la pressa la passió dels necis?

La desgràcia descobreix llums que la prosperitat no arriba a percebre.

Després de tot, què és l'home a la natura? Res en relació amb la infinitat, tot en relació amb el no-res.


Per cert, Blaise Pascal I Éric Zemmour que ha envellit molt malament, tenen alló qeu se'n diu una semblança raonable.