La tecnologia ha de servir per progressar i ser inclusiva. Als bancs, després d’un ràpid procés d’integració, tancament d’oficines i digitalització accelerada, sembla que han oblidat aquest principi essencial en un negoci dedicat a custodiar els diners de la gent. Ha hagut de fer el pas el metge jubilat Carlos San Juan, que se sent oblidat i exclòs, com molts dels seus coetanis que volen fer qualsevol senzilla gestió financera, per despertar consciències. O ¿potser ningú entén que una persona gran s’angoixi quan per a una cosa tan simple com treure diners es veu obligada a demanar ajuda?

«Tinc 78 anys i em sento apartat pels bancs [...] S’han oblidat de les persones grans com jo», assegura el promotor d’aquesta iniciativa que ha aconseguit ja més de 240.000 firmes a través de Change.org, dirigint-se als bancs i al Banc d’Espanya, el supervisor del sistema. Per ara ha recollit el testimoni la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, que va reunir dijous d’urgència les tres patronals bancàries (AEB, CECA i UNACC) i els va donar un mes per prendre mesures per a la inclusió financera dels grans.

Esperem que aquest moviment no siguin només focs d’artifici com quan va criticar els salaris dels directius de la banca en ple auge dels acomiadaments massius al sector ¿I el Banc d’Espanya? ¿No té res a dir-hi a part de publicar alguns estudis que constaten aquest procés? No només estem davant l’exclusió massiva d’un percentatge creixent de la població, sinó també davant la desertització bancària a moltes zones rurals o menys poblades.

Com tot negoci, els bancs s’han d’adaptar a les necessitats de tots els seus clients. Compatibilitzar eficiència i bon servei. No és ser demagògic o maniqueu defensar que el promotor de la campanya ‘Soc vell, no idiota’ té molta raó i que cal atendre la seva petició. En essència, només persegueix poder valer-se per si mateix –¿qui no?-, perquè potser és vell (millor, gran), però cal evitar que se senti exclòs. Clar que questa generació ha tingut temps més que suficient per preparar-se digitalment, i no quedar-se en analfabets digitals. Servidor al 1970 ja treballava amb ordinadors, primitius, pero ordinadors, vol dir que el coneixement digital hi era i ha estat durant aquests més de cinquanta anys a l'abast de tothom, inclos Carlos San Juan. No som els de la meva generació nadius digitals, però tampoc analfabets digitals.

Dit aixó, com comentava Monzó fa uns dies, que en el diccionari hi ha una paraula interessant: càrtel. Ve de l'anglès cartell, que al seu torn ve de l'alemany Kartell, pres de l'italià cartello, que significa "etiqueta, targeta" i que deriva del llatí charta, "paper". Doncs bé, deixant de banda tota aquesta etimologia divulgativa, un càrtel és un "acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar la seva independència tècnica, econòmica i financera, decideixen pactar amb la finalitat d'evitar o disminuir la competència mútua". Si ara concursés a Un, dos, tres... respongui una altra vegada i Mayra Gómez Kemp em demanés noms de càrtels, els primers que em vindrien al cap serien el de Cali i el de Medellín, i després ja vindria el bancari. Però aquesta és una altra història, com la història de recordar que amb diner públic es varen rescatar als Bancs i Caixes per 101.500 milions d'euros, uns diners que no han retornat, per cert. Parlem?