La jutgessa Montserrat Raga Marimón ha anul·lat una «infracció greu» a l'agent dels Mossos d’Esquadra Albert Donaire. Aquest és un conegut activista per la independència de Catalunya i recentment ha assenyalat el nen de Canet per demanar el 25% de les classes en castellà, tot i que finalment va demanar perdó.
El departament d'Afers Interns dels Mossos va imposar una sanció de quatre mesos sense feina ni sou a aquest agent. El motiu va ser la difusió de propaganda independentista als perfils particulars de les seves xarxes socials. Donaire airejava el relat separatista contra el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial i contra els jutges. Els textos retuitejats per aquest conegut agent independentista també criticaven la impossibilitat de poder votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Per a la titular del Jutjat 8 de Barcelona, totes les crítiques «molestes, feridores o, fins i tot, provocadores» estan emparades per la llibertat d'expressió. No importa que l'acusat sigui agent de la policia autonòmica catalana. La jutgessa, a més, s'ha acarnissat contra la Unitat d'Afers Interns. Segons la seva sentència, airejar aquests comentaris contra la cúpula dels jutges no és falta ni cap sanció en fer-se des de l'àmbit privat. Així mateix, no considera provat que l'actuació del mosso "hagi afectat o pugui afectar els deures d'imparcialitat i neutralitat en l'exercici de les seves funcions", segons la interlocutòria avançada pel Món. La jutgessa entén que la investigació i les proves aportades al judici pel DAI (Departament d'Afers interns) eren insuficients per imputar-li cap falta a aquest agent. La sentència és ferma i, per tant, no pot ser recorreguda.
Raga Marimón, si bé aplica la seva interpretació de la llei, va ser una de les fundadores d'Àgora Judicial, una plataforma de jutges favorables a l'excarceració dels polítics independentistes aleshores presos i a l'espera de la sentència. La seva presentació va causar enrenou en la magistratura, més quan els set jutges que van participar amb Raga Marimón estaven llavors en actiu. De fet, la jutgessa que ha exonerat Donaire ocupava la titularitat del Jutjat número 5 de Barcelona.
No entraré a opinar si la sentencia és justa o injusta, tot i que és opinable. El que m'interessa de la mateixa és el fet de comprobar que aquesta notícia no he aconseguit trobar-la a cap mitjà català, encara que acdepto que qui la difon és un digital dubtós com Moncloa.com que existeix i es publica en certa manera a través de l'ombra de Villarejo i el seu entorn. Però el cert és que sovint critiquem i amb raó la desinfomació dels mitjans madrilenys, però cal reconèixer que els d'aquí també de vegades pequen d'omissió de notícies que no els interessa publicar, com és el cas d'aquesta sentència de la jutgessa.
No opino. Es un caso donde una jueza dicta.
ResponEliminaNo hay más.
Salut
Jo tampoc opino. Pero em crida l'atenció que la noticia aquí no l'hagi publicat cap mitjà, i és sospitos`, si mes no.
EliminaYo sí que opino. La sentencia se basa en la libertad de expresión del mosso. Vale, de acuerdo, pero en este caso hay un agravante, que es la consecuencia del hecho, el posible acoso a la persona, al niño o niña, una menor.
ResponEliminaLos menores y los servidores públicos, maestros, médicos y POLICIAS, son colectivos vulnerables al acoso ,a la persecución.
¿Qué pasaría ,si ahora como respuesta, algún grupo extremista da la dirección del mosso?.
Recuerdo en el franquismo, que muchos policías("los grises"),eran de fuera(andaluces,extremeños),de sueldos seguros pero bajos, en una ciudad como Barcelona, que ya era cara, por lo tanto como otros muchos hacían pluriempleo. Como universitario de los sesenta joven ,me movía en los follones de entonces. De ninguna manera, se me hubiese ocurrido indicar dirección de algún policia(que además eran paisanos).No dejaban de ser "currantes".
De acuerdo, yo tuve a uno de estos `policías`' de profesor en una academia, Pero de lo que me quejo es que esta noticia ha llegado a mi a través de un medio Madrileño.
EliminaTuve un profesor en mates de 2 bachillerato en el 57,poli, de los que llamaban de la secreta. Ni un suspiro en clase. Pequeño pero matón, ágil, inquieto, que no dejaba ver el bulto de la pistola, pero se le suponía, con eso bastaba.
ResponEliminaYo tenia de profesor de latín al jefe de la Falange de Sabadell. que nos enseñó a amar el latín, y como le gustaban mucho mis dibujos aprobaba la formación del espíritu nacional sin examinarme. Otro profe venia a dar clase vestido con el uniforme de alférez provisional, y otro que trabajaba en al Banco de Sabadell, era más rojo que Stalin. Digamos que el elenco de profesores era variopinto.
EliminaSempre és millor passar-se de garantista que quedar-se curt. El que és inadmisibles és que un tribunal tingui que dir-li a un mestre com te que donar les clases, o a la presidenta del parlament què es pot debatre i què no. Els tribunals superiors tindrien que ser electes per la ciudadanía, com qualsevol organisme que ostenta poder, en una societat democràtica. Em sembla una imposició intolerable el 25 % de castellà a les escoles. Podríem exigir nosaltres un 75 % de català a la judicatura, a la policía nacional o a la guardia sivil.
ResponEliminaVes-te acostumant al 25%. De fet, tant de bo només fos el 25% a molts instituts.
Elimina