El fotògraf René Robert, de 84 anys, va morir la setmana passada després de patir una caiguda, perdre el coneixement, i quedar estès a terra durant 9 hores en un carrer principal de París. Així ho va informar a BFMTV el periodista Michel Mompontet, amic íntim de la víctima.
Robert havia sortit a fer una passejada el dimarts 18 de gener després de sopar al carrer Turbigo, al centre de la capital francesa, al voltant de les 9 de la nit (hora local). En un moment donat, es va desplomar inconscient a la vorera i va romandre allà fins a les 6:30 del matí, quan un indigent va trucar a una ambulància per socórrer el vell. En un estat extremadament greu, amb ferides al cap i hipotèrmia severa, el fotògraf va ser traslladat a urgències, on posteriorment va morir.
Com hem arribat a oblidar la base mateixa del que fa a la humanitat? Com pot un home estar tirat al carrer nou hores sense que ningú li socorri? Quina classe de societat de la indiferència és capaç de cometre una omissió així?. Sembla que el concepte de morir sol, s'haurà d'ampliar pel concepte de morir sol enmig d'un cèntric carrer d'una ciutat davant la indiferència de centenars de vianants, d'aquests transeünts idiotitzats. La ciutat, aquesta ciutat, no és per a René Robert ni per a cap persona, és un monstre que devora als seus ciutadans.
No, no es la ciudad, somos los ciudadanos que habitamos en ella los que la convertimos en un páramo frio y deshumanizado.
ResponEliminaQuizás si alguien hubiese alertado a los servicios de emergencias en los primeros momentos, este hombre seguiría peor o mejor en el mundo de los vivos.
Y tuvo que ser un sin-techo precisamente el que avisó del mal estado de este hombre.
Nos hemos dejado convertir en una manada de ovejas temblorosas que mal fían de nuestros semejantes.
Y en nuestro pecado tendremos nuestra penitencia : vivir con miedo a todo lo que nos rodea
Tens raó,, però la ciutat la conformen els ciutadans , i va haber de ser un sense sostre qui avises, davant la indiferencia dels ciutadans. Cap al final de el 'juego del calamar', els dos protagonistes contemplen des de la finestra d'un luxos edifici d'apartaments, un home estiray al terra mentre comença a nevar. Aposten a veure si algú l'anirà a socòrrer o no, i finalment un home avisa a la policia que el va a recollir. Aixó és el que hauria de ser, pero que malauradament no és. Tambè et diré que segurament si en comptes d'un carrer centric de Paris hagués estat el carrer d'un barri humil, més d'un l'hauria ajudat.
EliminaCompletamente de acuerdo
EliminaAquest és un cas molt lamentable però en això de la ciutat no estic gens d'acord, he vist molts casos per Barcelona en els quals s'ha ajudat a la gent, i sovint per part de moltes persones, no és cap monstre, i de gent n'hi ha de tota mena, també hi ha hagut casos d'insolidaritat a pobles i zones rurals, caiem molt en el topic.
ResponEliminaI a Paris també algú ha ajudat algú més d'una vegada, pero la ciutat en general deshumanitza a la gent.
EliminaEvidentment, ja ho he dit al meu blog, no estic d'acord en aixo de culpar les ciutats, la societat o el que sigui, hi ha gent de tota mena a tot arreu, son coses que es repeteixen sense proves serioses, l'únic que hi ha a la ciutat és més gent, ara bé, en casos com guerres solen passar més disbarats als pobles que a les ciutats i d'aixo hi ha dades i números.
EliminaTens raó, però la ciutat la conformen els seus ciutadans, i es aquesta societat actual tan indiferent a tot la que no es preocupa d'ajudar a ningú,
EliminaEn mi devenir por la ciudad he visto incidentes,tengo que reconocer que Barcelona está llena de gente con un gran factor humano.
ResponEliminaLa última,en la Diagonal a la altura del Corte Inglés, una señora que cae al suelo,de inmediato es atendida por la gente que la rodea,que no se separan de ella,hasta que acude la ambulacia,que no tarda más de 20 minutos avisada por el móvil.Lo mejor, que dos o tres chicas jóvenes, la sistienen,ponen ropa debajo de su cabeza,les hablan,pero no intentan moverla mucho,tal como dicen las normas.
La gente joven de esta ciudad,es magnifica.Una vez me persiguió una chica en bici y cuando estaba a mi altura,me advirtió que llevaba la "pata de cabra" de la bici arrastrando y que podía ser peligroso.La pata,abierta sirve para que no caiga cuando la dejo aparcada.
Como esa anécdota tengo muchas.
No hago comparaciones con los pueblos pequeños,que pienso ocurre lo mismo.
Normalmente así suele ser en cualquier ciudad, pero en esta ocasión nadie ayudó a René, y me temo que no será el último caso. Hay otras maneras de mostrar indiferencia por ejemplo ante los indigentes que duermen en la calle, la gente pasa, los mira como mucho y sigue...
Elimina