EL MISTERIÓS ROBATORI DE MANUSCRITS

La trama sembla un desafiament a la perspicàcia deductiva de Sherlock Holmes i el doctor Watson –els personatges d'Arthur Conan Doyle– o encara més per a Guillem de Barskerville i Adso de Melk a les seves tribulacions per biblioteques medievals a El nom de la rosa d'Umberto Eco. Ningú sap qui està darrere de la trama, però qui sigui coneix bé el món editorial i detalls personals. En aquesta indagació dels temps moderns, el misteri no es troba a la cripta embruixada d'Eduardo Mendoza, sinó a les ignotes profunditats d'internet.

La indústria editorial està, com es diu, en estat de xoc. Nombrosos autors, editors i agents són els objectius d'una trama internacional de pesca o robatori de manuscrits encara no publicats mitjançant la falsificació de correus electrònics, segons va explicar The New York Times. Escriptors de nivell i de gran impacte al mercat –Margaret Atwood, Iam McEwan–, així com celebritats –Ethan Hawke, Dylan Farrow– han estat a la diana. Però l'atac també es dirigeix ​​a col·leccions de relats curts o a debutants el valor comercial dels quals encara es desconeix.

Tot això no fa res més que subratllar les incògnites. No només no és clar qui són els lladres, sinó que tampoc hi ha constància, en els casos consumats, que aquests pirates intentessin treure profit econòmic del complot. Res apunta que aquests manuscrits acabin al mercat negre, ni a les anomenades webs fosques. No es tracta d'estafes comunes com les del robatori d'identificacions bancàries per buidar un compte. Per ara, no consten peticions de diners per fer xantatge a algú.

“Fa la sensació que ningú sap res més enllà dels fets en si i per això es pot afirmar que és alarmant”, assenyala Daniel Halpern al Times. Halpern, fundador d'Ecco, empresa editora amb base a Nova York, ha rebut alguns d'aquells correus on el suplanten. Les conclusions empíriques, a l'estil de Holmes o Barskerville, subratllen que qui estigui darrere d'aquestes conspiracions coneix bé el món editorial. Disposa de coneixement de com funciona aquest sector i com s'estableixen les connexions entre els escriptors i tota la cadena d'agents i editors que tenen accés al material original. Aquesta persona controla la ruta que recorre aquest text per a la seva publicació.

El presumpte fa servir correus electrònics personalitzats que simulen estar enviats per un agent que es dirigeix ​​a un dels autors de la seva agència. Això li va passar a James Hannaham. A principis d'aquest mes, el lloc web de la indústria Publishers Marketplace va anunciar que Little, Brown (la llar de Norman Mailer, Gore Vidal o Thomas Pynchon) publicaria Re-Entry, una novel·la de Hannaham sobre una dona transsexual alliberada d'una presó de homes. L'editor és Ben George. Al cap de dos dies, l'escriptor va rebre un e-mail de George perquè li enviés l'últim esborrany del relat. A Hannaham el va sorprendre rebre aquesta petició per una web que rarament fa servir. Així que va entrar al seu compte habitual, va adjuntar el document, va posar la direcció de George i el va enviar. El receptor el va trucar després i li va dir que no li havia sol·licitat res.

Aquesta pràctica es calcula que va arrencar fa uns tres anys i va emergir a Suècia, Tailàndia, Israel o Itàlia. Aquest 2020 s'ha estès pels Estats Units. Però la novaiorquesa Cynthia D'Aprix Sweeney, que va debutar el 2016 amb The Nest, ( De buena familia, en espanyol) va passar per aquesta situació el 2018. Estant immersa en la seva segona novel·la, va començar a rebre correus d'algú que deia anomenar-se com el seu agent, Henry Dunov. A diferència de Hannaham, no havia transcendit res públicament d'aquella feina. Però la persona que s'hi dirigia coneixia detalls rellevants. Va escriure al seu agent i aquest es va quedar perplex per la suplantació.

A les xarxes corre una resposta al misteri: “Són els russos”.