Joseph Goebbels, ministre de Propaganda a l'Alemanya nazi, es va fer càrrec d'una maquinària de propaganda que va assolir tots els nivells de la societat alemanya. L'ús generalitzat de la propaganda per part dels nazis és responsable que el terme hagi adquirit les seves connotacions negatives actuals. Es va centrar a declarar que els jueus eren la font dels problemes econòmics d'Alemanya; presentant temes més comuns entre els països en guerra, com la imminent derrota dels seus enemics o la necessitat de seguretat.
A continuació em referiré a les lleis de propaganda nazis, els 11 principis i l'abast de cadascú, que van utilitzar durant el temps que van ostentar el poder, inspirats per Joseph Goebbels:

1. Principi de la simplificació. Aquest principi es basa en la reducció de tota la complexitat dels diferents enemics a una realitat molt més discreta, desproveïda de diversitat i molt fàcilment identificable. El propòsit és infondre a tot allò que s'oposa a les idees pròpies d'un tret comú i senzill on es redueixin les seves arestes fins a la mateixa caricatura. D'aquesta manera, no existiria mai una batalla contra múltiples antagonistes, sinó una guerra en què només bregaria un senzill contendent: el mal, la brutalitat, la injustícia o la ignorància.

2. Principi del mètode de contagi. Aquest principi estaria associat a l'anterior. Els seus objectius són senzills: a més de simplificar els fets, es voldria dispersar una sèrie d'atributs a tots els subjectes que s'acullin a idees oposades a les pròpies. Sovint són adjectius de contingut negatiu, humiliant i/o ridiculitzant; que s'assignarien, sense meditar-ho, a l'opositor.

3. Principi de la transposició. En el moment en què fos objecte d'una acusació ineludible, caldria assenyalar l'altre per exactament el mateix error que ha trobat en la nostra manera de procedir. A Política es pot observar quan transcendeixen casos de malversació o apropiació indeguda fins a l'opinió pública, els quals motiven una cruïlla de retrets en què s'enalteix que: "Doncs tu també ho vas fer, i fins i tot pitjor que jo". Amb aquesta actitud es persegueix generar una distracció que desviï l'atenció de la pròpia figura i que s'ubiqui de nou als altres, mantenint tota ombra de sospita fora dels nostres voltants.

4. Principi de l'exageració i la desfiguració. Aquest principi preveu que tot error de l'altre ha de ser aprofitat immediatament. Per això es procediria a desdibuixar-ne la rellevància i l'abast, de manera que semblés un succés molt més greu o negatiu (per als propis interessos) del que realment és. Es buscaria traçar amenaces en gairebé qualsevol acte que l'enemic dugués a terme, incloent-hi aquells als quals només se'ls pogués atribuir importància anecdòtica o circumstancial.

5. Principi de la vulgarització. Aquest principi proposa que les propietats dels missatges a comunicar s'han d'adaptar al nivell dels individus que ho rebran, i en concret almenys intel·ligent de tots ells. A través d'aquest procés s'eliminarien tots els matisos complexos, i es buscaria difondre una cosa tan “simple” que qualsevol ésser humà podria arribar a comprendre. Aquesta forma de dissenyar els anuncis de propaganda anava adreçada a la massa i no als que la formaven, aprofitant que els grups són més fàcils de convèncer que els individus aïllats (i que també obliden més de pressa).

6. Principi de l'orquestració. Les idees que es volen transmetre a la massa han de repetir-se de forma continuada, usant diferents prismes i angles però insistint en el mateix concepte. És important que tot es redueixi al més bàsic possible, de manera que sigui gairebé impossible que es percebi un indici de dubte o contrarietat en el contingut del que es transmet. Aquesta estratègia és bàsica, ja que augmenta les ocasions en què el missatge està disponible, cosa que incrementa el grau de credibilitat que les persones li atribueixen i la seva disponibilitat a la consciència individual.

7. Principi de renovació. Aquest principi fa referència no al contingut, sinó a les formes, i més en particular al ritme amb què es transmet la informació. El propòsit seria generar tantes acusacions que la víctima no disposés de prou marge temporal per excusar-se o demostrar la seva falsedat, ja que en el moment que intentés alliberar-se de tot el seu llast el discórrer del temps li hauria relegat a una situació d'irrellevància. En definitiva, el propòsit és aclaparar el rival i sobresaturar el poble.

8.Principi de la versemblança. Tota informació hauria d'estar sustentada pel nombre més gran de fonts possible, cosa que resultava molt viable a l'Alemanya que aquest Ministre nazi de Propaganda va projectar (ja que havia prohibit qualsevol mitjà que no combregués amb les idees del seu partit). Al mateix principi es contemplava també la possibilitat de "camuflar" mentides dins d'una notícia objectivament certa, fent que aquestes fossin més fàcilment digeribles per al públic diana.

9. Principi de la silenciació. Aquest principi té l'objectiu de fer callar totes les notícies positives sobre els rivals, usant els mitjans de comunicació afins a la causa. La fi seria esbiaixar la informació de què podrien disposar, i fins i tot reservar notícies negatives o falses per al moment en què sorgeixin èxits de l'adversari, contrarestant-ne els efectes a l'oient. Per a aquest principi, el fonamental és el tempo i la tergiversació.

10. Principi de la transfusió. A través d'aquest principi es pretendria fer ús de la història d'una nació, i fins i tot dels seus mites populars, per connectar-los directament amb el contrincant a enderrocar a través d'analogies i equiparacions. La finalitat és aprofitar un odi preexistent, l'arrel del qual s'enfonsa en el cabal cultural i social comú, per abocar-lo de forma directa sobre els qui s'oposen a un règim.

11. Principi de la unanimitat, per fer creure que les idees que es vol difondre, gaudeixen del consens de tota la població. Aquest principi aspira a aprofitar el conegut fenomen del conformisme social, al qual s'atribueix una capacitat enorme per a la persuasió, especialment entre aquells que desconfien del seu propi criteri per guiar-se al llarg de la vida.

Nota: Qualsevol semblança del discurs de Pablo Casado i els seus coreligionaris, amb els fonaments de la propaganda nazi que hem desenvolupat, són pura coincidència. - Víctor Arrogante és professor i columnista - elplural.com