.png "English"){kind=small}
"Noblesa, dignitat, constància i cert rialler coratge. Tot el que constitueix la grandesa segueix sent essencialment el mateix a través dels segles. - Hannah Arendt
Es parlava l'any passat, sobretot els últims dies, com cada any, de la felicitat, de ser feliç.De fet per les festes de Nadal sembla gairebé obligatori el fet de ser feliç. Arendt ens recorda que ningú pot ser feliç sense participar en la felicitat pública, ningú pot ser lliure sense l'experiència de la llibertat pública, i ningú, finalment, pot ser feliç o lliure sense implicar-se i formar part del poder polític. No se si aquesta felicitat es contagiosa, no l'he sentit mai. Ahir, avui, demá són dies rutinaris amb pocs canvis, els canvis justos per dipositar en la memòria algún record d'aquells destinats a no ser oblidats. En el meu cas i fent temps fins les dotze per preservar el ritual del raïm, vaig fruir, vaig gaudir, em vaig emocionar veient i escoltant el concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi. LLach l'artista, LLach el poeta, està molt per damunt del Llach activista. Que tinguem sort, aquest any que avui encetem...
...BON ANY 2022!
Ho sento i fins he trobat gent que se m'enfada però no suporto el Llach, tot i que en salvo alguns temes.
ResponEliminaSóc una rara avis en aquest país. M'agrada Llach i m'agrada Serrat.
EliminaMe quedo con Serrat, es trasversal, canta para todos, no para una parte.
ResponEliminaSalut
Aixó és molt relatiu. LLach canta per a ell mateix, como la resta d'artistes. Hi ha un Llac abans i després de l'activista del procés, La majoria de les cançons són d'abans de quan ni ell sabia que seria independentista.
EliminaLa felicidad,es amplia ,no está condicionada,se puede serlo en una época de religiosidad ,de falta de libertades en cualquier momento.Ayer lo fui,pegado al móvil por whats,con una conferencia multiple,con parte de mi familia,incluida una nieta en Boston,donde termina sus estudios,becada.
ResponEliminaEl Lluís de joven,si me gustaba,el de ahora no,por viejo y excesiva politización,próximo a un bando.Algo que me pasa con todos los abueletes,incluido Serrat.Prefiero a los jovenes y jovenas.Pa viejo y feo ya estoy yo.
Mira te voy a confesar algo curioso. Hay un anuncio de Compramos tu coche.es, que al final sale un señor de cierta edad y poco pelo sentado mirando a cámara que dice: así de fácil. Y yo siempre que lo veo pienso, este es Carlos o más o menos físicamente debe de ser así. Ya se que puede parecer una tontería tonta, per son cosas mías, y de mi,
EliminaHores d'ara hi ha poques coses que m'agradin sempre i en tot moment, Serrat m'agrada molt amb segons què i té títols que seran immortals, em sembla, Serrat es que té una altr dimensió i un altre significat, he sentit gent que el deixava verd perquè no era 'tan catalanista' i un dia que va venir al barri els mateixos criticons li feien reverències. Llach no em va agradar des del primer dia, era una criatura, com jo, i ja no em va fer el pes, tot i amb això en salvo alguns temes concrets. Raimon m'agradava molt però ara, depèn. El tema polític i personal s'hauria de deixar de banda, també amb els pintors, escriptors, però de vegades no te'n pots estar, no puc mirar quadres de Picassos sabent que era un maltractador o llegir Pla sense recordar que era un misògin. Nosaltres també tenim èpoques en què connectem més amb uns o altres. Al menys, jo. No soc incondicional de ningú, era molt fan de Brel però té cançons que tampoc no m'agraden. Hi ha gent que és molt maniàtica, per exemple hi ha qui no vol llegir Vargas Llosa per qüestió ideològica, de fet si mirem biografies no salvaríem ningú i un cantant pot ser admirable personalment i avorrir-te a fons. La Bonet n'encantava pero ara quan m'adono que ha perdut molt la veu em fa angúnia, com em passava amb Moustaki, en canvi Aznvour va aguantar prou bé fins a ser mol vellet i el Cohen va donar un gir a la seva ronca veu de gran. Serrat, cantant, ben aviat va fer allò que en diuen 'la cabreta' i fa patir, però alguns dels seus temes son de categoria.
ResponEliminaLlach té algunes cançons universals, set o vuit. Dit aixo, separo o intento separar la persona de l'artista. Picasso no m'agrada perquè no tenia ni puta idea de pintar, bé, la tenia pero no la posava en pràctica. Serrat té moltes cançons bones, la majoria en castellà, però no per aixó no m'han d'agradar. Raimón, m'ha anat agradant més amb el pas dels anys, al principi no el suportava. Amor particular de Llach és una de les cançons d'amor més boniques que s'han escrit i interpretat, i de Serrat m'agraden molt Mediterráneo, Romance de curro el palmo, Sinceramente tuyo y Esas pequeñas cosas.
EliminaSuerte, qué gran palabra, mayúscula entre las mayúsculas. No sé si he contado la anécdota. Cuando mi padre nonagenario muy avanzado iba a morir nos deseó a sus familiares directos dos cosas, y lo dijo así: "Que tengáis mucha suerte y que no conozcáis otra". A buen entendedor... Salu de Enero, pues.
ResponEliminaMe quedo pensado en la frase de tu padre, necesito digerirla.
EliminaSalut.