Temps era temps en què fer un cafè no arribava ni a les 100 pessetes (els 60 cèntims d'avui). Fa, concretament 20 anys, just quan l'euro va començar a circular, l'1 de gener del 2002, culminant amb un procés d'unió monetària i econòmica (UEM) en tres fases que van començar l'1 de juliol del 1990. Avui difícilment un es pot beure una tassa en un bar per menys del doble.
El resum 20 anys després, és que el dia 31 de desembre de 2001 un cafe costava 100 pts i l'u de gener de 2002 el mateix cafè passava a costar un euro. De fet a partir de l'u de gener de 2002, tot el que valia cent pessetes va passar a costar un euro o un euro amb 10cts com els diaris de paper, per cert, que ara són ja a 1.50€, i cada vegada amb menys paper, menys informació, més dolenta i el doble de cars que fa vint anys. Es veia venir i més en un país de trofaldiners com el nostre que aixó de l'arrodoniment seria el gran negoci per uns quants i l'empobriment per a la majoria, i així ha estat. Si reviséssiu preus de coses quotidianes com un cafè, una canya de cervesa, una barra de pa, fruita, verdura, us escandalitzaríeu. Ah! però aquí no ha passat res, segons l'INE la inflació acumulada en els últims anys del 31 de desembre de 2001 a 31 de desembre de 2009 va ser d'un 33,5% (em pregunto l'altre gairebé quaranta per cent on ha anat a parar), ho dic per què va ser en els primers anys de l'euro quan més es va notar l'augment desmesurat dels preus, i a sobre en un país poc competitiu com el nostre (estem al mateix nivell de competitivat del 1975) en no poder devaluar la moneda que era el recurs recurrent abans, se’ns encareixen les exportacions i no hi ha manera de sortir-se’n de l'atzucac, i tampoc podem posar en marxa la màquina de fer bitllets.
Aquesta moneda Europea és l’única unió real i imposada que hi ha, perquè la resta són nacionalismes radicals i intransigents que no tenen ni el més mínim interès real de pertànyer al que haurien de ser els Estats Units d'Europa, fins i tot els Britànics fa un any varen marxar, encara que tampoc és que els hagi anat massa bé. Dins de tot, la pandèmia ens ha agafat dins d'aquesta unió Europea y ha estat una sort, s'ha de reconèixer, però fa vint anys aixó de l'euro va ser un desastre del que s'en varen beneficiar alguns i perjudicar la majoria. Dit queda.
El euro es una moneda carísima.
ResponEliminaLas pensiones van de 850 a 1100, más menos. Un kilo de cualquier fruta no baja del euro cincuenta.
No veo que nos haya beneficiado.
Aquest mati m'ha dit la llibretera que el periódico s'apuja 50cts, o sigui a 2 euros diaris, i la vanguardia de 20cts a 1.70.
EliminaSalut
Para tener un criterio claro, hay que comparar España con otra nación antes y después del euro,por ejemplo Argentina.Las dos ante las crisis utilizaban la devaluación de su moneda,empobreciendo a sus pueblos,que cada vez veían,que se alejaban más de los mercados externos para poder comprar maquinaria y bienes en general.Argentina sigue igual,España dentro de una moneda fuerte,con la posibilidad de comprar lo último en maquinaria de todo tipo.Prefiero el euro,aunque se ha cargado mucha industria española,por obsoleta.
ResponEliminaEsto lo que digo al final del escrito: Dins de tot, la pandèmia ens ha agafat dins d'aquesta unió Europea y ha estat una sort, s'ha de reconèixer, però fa vint anys aixó de l'euro va ser un desastre del que s'en varen beneficiar alguns i perjudicar la majoria.
EliminaEn cuanto a Argentina es imposible de comparar. lo de Argentina es un misterio insondable, de como un país tan rico pueda ser tan pobre.
Argentina cometió un error tremendo,en un momento dado asocio el cambio de su moneda al valor del dolar.Dijo:hagamos un cambio de 1 peso argentino= 1 dolar y para ello hizo la correspondiente devaluación de su peso.Lo que no hizo después es comprometerse a que ese valor se mantuviera de forma real,con los sacrificios que conllevaba.Al final el mercado monetario de divisas se encargó de poner las cosas en su sitio y hubo un desplome del peso.Todos pobres.Algo parecido a lo que ocurrió en la crisis inmobiliaria en España,que nos obligaron a enormes sacrificios en el gasto público.En Argentina como en otros paises,no están dispuestos a sufrir y al final sufren todos.El estar en el euro,representa un control continuo,por parte del banco Central Europeo,de nuestro gasto público,algo que olvida costantemente Sánchez y otros políticos españoles.
ResponEliminaEs lo mejor del euro que da una estabilidad que fuera de él es impensable. En cuanto a Argentina, cuentan que cuando Dios creó el mundo, un allegado suyo le dijo que con Argentina se habia pasado: les has dado cereales, carne, buenas tierras, minerales y todo a lo grande. A lo que Dios le respondió. No té preocupes, con los Gobernantes que les pondré aún tendrán dificultades.
Elimina