BARCELONA APOCALÍPTICA

Agradi o no a la patronal, una majoria de vianants, ciclistes, o simplement habitants aplaudeix amb entusiasme que es vagi apartant al cotxe contaminant, sorollós i perillós dels carrers, i es comenci a prioritzar per fi la vida sostenible i sana per sobre dels interessos de qualsevol indústria. - Ernest Folch - elperiòdico.

"Les 'superilles' de Barcelona portaran a l'atur 25.000 persones i causaran pèrdues a la restauració per valor de 3.500 milions d'euros". Encara que ho sembli, aquest no és el titular d'un tabloide groc digital qualsevol sinó el comunicat oficial que va fer públic dissabte passat una institució centenària com Foment del Treball, convertit de sobte en un agitador, per no dir en un opositor. Perquè és normal i comprensible que una entitat privada com Foment, que representa centenars d'empresaris, vulgui actuar com a 'lobby' i no estigui d'acord amb el que decideix un govern a les seues antípodes ideològics. El que no és normal és que faci servir un to sorprenentment radical, bel·ligerant i catastrofista, impropi de gent que s'autodenomina d'ordre. És fins a cert punt normal que Foment, com és tradicional, protegeixi el cotxe i l'economia tradicional. El que no és normal és que ignori la realitat obviant deliberadament que, a l'últim baròmetre de la ciutat, un espectacular 75% dels barcelonins enquestats es mostraven a favor de reduir el trànsit motoritzat, com tampoc és normal ometre que un informe recent de l'ONU va posar aquestes suposadament terrorífiques 'superilles' com un "exemple" de cara al món contra el canvi climàtic, o que l'actuació a favor de la sostenibilitat a Barcelona ha rebut mencions notables a diaris poc sospitosos com 'The Guardian' o 'The New York Times'. I és molt normal que Foment opini sobre l'esdevenir de la ciutat, però no és normal que es dediqui a fer futurologia barata, acientífica i impossible de provar sobre les conseqüències d'una cosa que encara no existeix, com la superilla de l'Eixample, i ometi dades objectives, com ara que Barcelona és avui la 18a ciutat més competitiva del món i la 7a d'Europa (segons el prestigios Global Power City Index), un Índex que curiosament no cita i que és impossible que desconegui.

Diguem que les profecies de Nostradamus contrasten amb la visió que una part influent del món té de la ciutat. És a dir: es protesta de manera reaccionària contra qualsevol canvi en la mobilitat, però es passa per alt que una clara majoria dels que viuen a Barcelona, ​​a diferència dels que només vénen a treballar, està a favor de limitar el cotxe i de prendre mesures a favor de la sostenibilitat. No deixa de ser curiós que siguin uns representants dels empresaris (els que sempre ens diuen que els missatges radicals són enemics dels negocis) els que llisquen deliberadament la imatge d'una Barcelona apocalíptica. Agradi o no a la patronal, una majoria de vianants, ciclistes, o simplement habitants aplaudeix amb entusiasme que es vagi apartant al cotxe contaminant, sorollós i perillós dels carrers, i es comenci a prioritzar per fi la vida sostenible i sana per sobre de els interessos de qualsevol indústria.

No, Barcelona no és avui cap 'rara avis': les solucions que està proposant s'assemblen molt a les que ja han pres i estan prenent ciutats com París, Nova York, Berlín o Copenhaguen. Això no vol dir que no es prenguin decisions equivocades (com per exemple, el desconcertant espai de vianants de la Via Laietana o el pèssimament comunicat carril de Consell de Cent), però és difícilment discutible que el rumb que ha emprès Barcelona cap a la mobilitat sostenible és imprescindible per augmentar la qualitat de vida dels seus habitants, i està en consonància amb allò que fan les altres grans urbs del món, prova encert, prova error fins encertar en la decisió. Potser el que demostra tot això és que quan neix un nou món n'hi ha sempre un altre que es resisteix a morir.