L'edició d'enguany del Mobile World Congress, arriba en temps de metavers i reinvenció inversora. En plens rumors de fusió d'operadores de tele comunicacions i el replantejament estratègic dels gegants d'internet, el metavers marca el ritme de les inversions desgavellades, embolicades en crítiques però cada cop més creïbles. Si els nous usuaris d'internet i de videojocs s'han acostumat a pagar per jugar en xarxa, no és estrany que la venda d'intangibles virtuals en el marc d'aquests jocs tingui un èxit aclaparador en el futur. I si les transaccions es fan en criptomonedes guanyades fruit de bombolles, el preu dels diners i de les coses passa a entrar al capítol de la màxima relativitat.

El metavers és una paraula màgica excepcionalment concebuda. Descriu un món virtual o producte virtual. Un sistema real però no material que envolta nous actius intangibles però comercialitzables. Es calcula que el metavers mourà 800.000 milions de dòlars en dos anys i que el 70% de les grans marques tindrà algun món virtual sota la tutela en 5 anys.

Els videojocs són exemples bàsics del metavers. Ja s'han mostrat possibilitats extremes d'organització de concerts o actes virtuals en què els usuaris hi participen mitjançant avatars o recreacions de si mateixos. Amb una base suficient dusuaris, aquest món virtual tendeix a funcionar. En conseqüència, és possible vendre actius virtuals d'un entorn determinat entre els usuaris o consumidors. Imaginem, per exemple, la possibilitat de vendre un habitatge virtual en un joc, que permet al propietari avançar diverses pantalles o li confereix poders especials dins d'aquell temps que gaudeix (se suposa) en el joc. Hi pot haver una escriptura de propietat d'habitatge virtual amb uns drets adquirits. I fins i tot podrà fer apostes amb aquest actiu com a garantia. La creació d'economies virtuals pot ser desgavellada amb ulls del segle passat, però és creïble a l'univers de les xarxes de xarxes, la intel·ligència artificial i l'accés ultraràpid a internet. I més si el ritme de despesa i la capacitat adquisitiva dels usuaris d'aquest entorn és elevat. Les criptomonedes són impulsores d'aquests naixents metaversos, ja que són moneda d'ús fàcil quan al món real encara pateixen traves. És la nova economia digital del token (drets adquirits), de les col·leccions virtuals (NFTs), de la inversió en intangibles. La tecnologia blockchain és l'empleada per certificar les noves propietats i serveis, d'assegurar la inviolabilitat de l'eteri personal. Una nova realitat en embrió. - Eduardo López Alonso.

La sensació és que tot això forma part d'un món que se m'escapa, que m'ha agafat massa gran, però no descarto participar en el joc, d'això es tracta d'adaptar-se a un nou món que mai no hauria imaginat que es podia arribar a produir. De vegades, penso en el meu pare que va néixer el 1917. Va trigar un temps però va saber adaptar-se a molts dels avenços que van sorgir a partir del 1960, i fins i tot alguns anteriors a la Guerra Civil, i d'això es tracta, d'adaptar-se, encara que al igual que ell, escullo sobre el que m'interessa i m'aparto displicent del que no. En el cas del Metavers, en principi em posaria del costat de la displicència, encara que com deia 007, mai no diguis mai més.