Cipo és una cooperativa d'integració sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual de la ciutat de Sabadell.L'empresa d'economia social va ser fundada l'any 1968 per un grup de mares i pares de joves amb discapacitat intel·lectual, preocupats pel futur dels seus fills un cop acabat el cicle escolar. D'aquesta manera va néixer el taller de tèxtil, i més tard es va posar en marxa l'activitat de bugaderia industrial. Posteriorment, juntament amb la Fundació ONCE, va crear una nova empresa, Cipo-Flisa, on hi va traslladar l'activitat de bugaderia.

Des del 2010 l'entitat ha de respondre als efectes de la crisi econòmica que són dobles: d'un costat les subvencions de la Generalitat són gelades i les bonificacions de la Seguretat Social suprimides, i d'un altre costat, els clients habituals redueixen per mesura d'estalvi el consum de serveis de jardineria o de bugaderia. Es cerquen noves línies de producció.El maig de 2012 Cipo comptava amb 180 usuaris, 80 dels quals estaven contractats pel Centre Especial de Treball, i a data d'octubre de 2013 donava feina a més de mig miler de persones. Malgrat que les subvencions de les administracions havien minvat i que havia hagut de retallar sous, la cooperativa havia trobat altres fórmules de supervivència i ha esdevingut una de les empreses més grans de Sabadell.

CIPO ha inaugurat aquesta setmana un nou servei de restauració, L’Amanidor, que servirà per impulsar la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual. El projecte ve de la mà de l’escola d’educació especial Xaloc i de la mateixa entitat. La cafeteria s’ha instal·lat al Casal de Gent de la Creu de Barberà i ja està oberta al públic.

Segons una enquesta recent de la Fundació Adecco i JYSK, aproximadament un 70% dels joves amb algun tipus de discapacitat es troben a l’atur i creiem que cal fer tots els possibles, des del sector privat i el públic, per treure’ls de la situació d’exclusió ocupacional en què es troben. Celebrem la nova iniciativa de CIPO per donar una sortida formativa i professional a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Una societat inclusiva ho és quan dona oportunitats a tothom. Creiem que la via a seguir és promocionar i encoratjar totes les persones a construir el seu futur. Cal posar totes les facilitats perquè així sigui. CIPO, entre altres entitats socials de la ciutat, contribueix amb la seva iniciativa i acció determinada a fer de Sabadell una ciutat més justa i equilibrada.

Quan ens queixem que hi ha coses que s'haurien de fer però no és possible fer-les i ens limitem a culpar a l'administració, ens hauríem de fixar en els fundadors de CIPO, el 1968, cap al final de la dictadura, i seguir el seu exemple. I és que possiblement la mateixa administració local de l'època tenia més sensibilitat envers aquests assumptes que l'actual. L'esposa de l'Alcalde Marcet va crear l'hospital del Nen Jesús dedicat als infants i que ara es una residencia de gent gram. Com que no és notícia, crec interessant i de justícia reivindicar aquesta companyia modèlica sorgida de la voluntat d'uns pares i mares conscienciats. He de dir que m'he assabentat de la inauguració de l'Amanidor a través de l'ediciò digital del diari de Sabadell, i aprofito per reivindicar també aquesta premsa local tan ignorada, que compleix la seva funció periodística de proximitat amb eficiència i honestedat. Ah! i que publica cada dia la llista de difunts de la vila, que és un dels principals motius per què la gent gran llegeixi el seu diari, o aixó deia el pare, que sovint es queixava de que no podria veure la seva propia esquela. Dit queda.