NOSALTRES, ELS BÀRBARS
27.2.22
I què serà de nosaltres ara sense bàrbars?
Aquesta gent, al cap i a la fi, era una solució. - Konstantinos Kavafis
Ens passem la vida temorosos de la imminent arribada de bàrbars que mai arriben, i acabem preguntant-nos què serà de nosaltres en el cas que ni tan sols existissin. Els grecs de l'antiguitat titllaven de bàrbar tot aquell que no pertanyia a la seva civilització, incloent-hi els exquisits i aguerrits perses. Però lluny de morir amb ells davant l'empenta de Roma, una actitud supremacista com aquesta s'ha anat passant de generació en generació fins a assolir la nostra. Continuem menyspreant l'estrany, el foraster, l'estranger, l'immigrant, el diferent, l'altre, el catet del poble del costat. No ens adonem que per a l'altre, per als altres, el bàrbar som nosaltres, encara siguem incapaços d'acceptar-ho.
L'escriptor belga Henri Michaux, va viatjar per diversos països asiàtics, amarant-se pel camí de la seva cultura i costums, el que el va portar a escriure Un bàrbar a Àsia, un fascinant llibre sobre el seu periple asiàtic, la primera edició del qual va ser traduïda a l'espanyol per Jorge Luis Borges. Com indica el títol de l'obra, Michaux es va adonar que, en moure's per les civilitzacions orientals, el veritable bàrbar era ell, i no només perquè era belga. Michaux es planteja una pregunta al final del llibre, en vista de la nostra cada vegada més precària i amenaçadora actualitat tan semblant a la seva dels primers anys trenta, i a la que nosaltres hauríem de contestar:
"Hi haurà una guerra? Mireu-vos, europeus, mireu-vos. Res a la vostra cara és plàcid. Tot és lluita, desig, avidesa. Fins i tot la pau la voleu violentament".
Com va observar Kavafis, ens passem la vida temorosos de la imminent arribada de bàrbars que mai arriben, i acabem preguntant-nos què serà de nosaltres en el cas que ni tan sols existissin, i tot plegat per concloure: Potser ells serien una solució, després de tot. El problema rau en que els barbars som nosaltres, malgrat persistim en ignorar-ho.
La hipocrèsia del No a la Guerra, arriba tard...
Sin contar que hay bárbaros entre los bárbaros, bárbaros que habitan entre nosotros y que forman parte de nuestra civilización, y que inclusive, aun sin saberlo, pueden formar parte de nuestro interior.
ResponEliminaEn el tiempo de los apostoles,
Eliminalos hombres eran muy barbaros,
se subian a los arboles
y se comian a los pajaros.
Els barbars venen de lluny com pots veure, i sense comes. Conya a banda, has llegit l'enllaç del final que et porta a arrezafe?. És per reflexionar-hi....