El món de l'independentisme i el seu entorn donen molt de si, encara que sigui en forma de sainet o esperpent. El penúltim exemple el tenim en Laura Borràs, que fa molt temps que va decidir fugir endavant i no mirar enrere. La justícia l'ha deixat a un pas de la banqueta dels acusats per quatre presumptes delictes de corrupció. Ella ha vestit el cas de persecució política. Com no. Quan li pregunten: de què t'acusen? Borras respon: m'acusen per ser independentista. Sembla un acudit sobre catalans, però això és exactament el que diu i el que és pitjor, creu, la senyora Borràs.

Sembla que l'obra s'acosta als darrers compassos, i l'assumpte de la imputació podria ser l'autèntic calvari previ al martirologi de la Presidenta, mentre els seus enemics, que no són els constitucionalistes catalans, sinó els seus socis de govern regional, o sigui amics, coneguts, saludats i companys de patit. L'ínclita de moment diu que no deixa el càrrec, que espera a veure si la condemnen, quan sap perfectament que serà condemnada, ja que l'han enxampat (sempre presumptament) amb "el carrito del helao" en diversos enregistraments i correus electrònics.

Caldrà afegir una màrtir més a la causa de l'independentisme floclòric, aquest independentisme caïnita portat a l'extrem, ranci, inútil i onerós, i malgrat això resilient entre els seus cada vegada més estupefactes votants.