Cada cerca a Google li (ens) costa al planeta una emissió de 0,2 grams de CO2. Seria una minúcia si no es produïssin 4,1 milions de cerques cada minut (és a dir, 820 quilos) i si no calgués afegir que cada vídeo que es veu a YouTube li (ens) costa un gram sencer (i són 4,7 milions per minut) o que cada correu emmagatzemat a l'ordinador comporten 10 grams anuals; prefereixo no comprovar el que li (ens) està costant el meu correu electrònic al planeta. Són dades recopilades pel grup de recerca Alarcos de la Universitat de Castella-la Manxa que apareixen a diversos blocs i articles sobre el cost ambiental de les tecnologies de la informació, les TIC. En un altre estudi, la companyia energètica Ovo va calcular que si cada britànic deixés d'enviar un dels onze correus diaris, l'atmosfera s'estalviaria 16.433 tones de diòxid de carboni al cap d'un any: seria el mateix que eliminar dels carrers 3.334 cotxes de gasolina o 81.000 vols del cel.

Comença a haver abundant doctrina sobre el preu ambiental d'estar tot el dia connectat, i això té una explicació: el problema és cada dia més gran. La humanitat és molt conscient de la contaminació que suposa el trànsit aeri (potser pels traços blancs que deixen al cel), però no ho és tant de la que produeix portar un mòbil connectat a la butxaca. Encara que siguin paràmetres diferents, són eloqüents: l'aviació va emetre a Europa el 3,5% del total dels gasos d'efecte hivernacle, segons dades del 2017 del Parlament Europeu, però les TIC van consumir aquell mateix any el 9% de l'energia mundial , i s'estima que arribaran al 21% el 2030. Darrere (o dins) de cada dada, dispositiu o interacció hi ha una base física. Una xarxa de comunicacions, un data center . Una de les mesures adoptades per les companyies que gestionen les xarxes és traslladar els servidors a zones fredes (Sibèria?) per estalviar en refrigeració.

Entre els informàtics està quallant l'anomenada programació verda: eliminen les línies de codi que no són necessàries. Si fins ara es feia perquè podien alentir la càrrega duna pàgina web, ara seliminen per evitar un consum innecessari. El jurat dels premis de disseny web awwwards.com ja té en compte el cost ambiental als seus guardons.

Perquè… tot aquest consum, per què? Fa uns anys, l'agència de màrqueting digital Pear Analytics va analitzar cada mitja hora durant dues setmanes una mostra de les piulades publicades. Possiblement el resultat només és orientatiu, però va concloure que el 40,5% del que comparteixen els usuaris tenia un interès xifrat en… 0. Sí, zero. Que només un 8,7% dels missatges enriquia en alguna cosa al receptor. Que el 37,5% era un diàleg entre dues persones, encara que fos en públic. Que un 5,85% era autopromoció i un 3,75% era simplement spam, és a dir, escombraries. L'únic avantatge és que no calia incinerar-lo. - Ignacio Orovio - lavanguardia.cat