DE LA SOLITUD NO DESITJADA

En una època en què sembla que la vida és a un clic de distància, les i els joves d'entre 18 i 29 anys reporten sentir-se més sols i desolats que mai. Un estudi publicat a Nature Mental Health revela que els adults joves no només tenen dificultats per ser feliços, sinó que experimenten problemes de salut mental, autopercepció, manca de propòsit vital i de qualitat en les seves relacions. La investigació, desenvolupada per les universitats de Harvard i Baylor, presenta dades alarmants: a més de 20 països, inclosos els EUA, el “floriment” personal (aquest estat de benestar integral que inclou el desenvolupament personal, el progrés, la realització…) està en mínims històrics entre els joves.

Però aquest no és pas un fenomen nou. Estudis anteriors ja advertien que l'ansietat i la depressió en joves d'entre 18 i 25 anys s'havia duplicat respecte a l'adolescència. El 2017, la psicòloga i professora a la Universitat Estatal de Sant Diego Jean Twenge va escriure el llibre iGen, on advertia que l'augment del temps davant de les pantalles i la disminució del contacte cara a cara estaven afectant profundament la salut mental dels joves. "Estem veient una generació que passa més temps connectada digitalment, però menys connectada emocionalment", sosté Twenge.

El problema no és exclusiu dels EUA. A països com Brasil, Regne Unit o Austràlia, els índexs de floriment també són baixos. Tot i això, en llocs com el Japó i Kenya se segueix observant el patró tradicional de felicitat en forma d'U: un repunt en la joventut i la vellesa, intercalat per un descens en la mitjana edat. Quins factors permeten que en alguns llocs els joves floreixin mentre que en altres es marceixen?

La soledat no desitjada, que històricament s'associava a la vellesa, ara impregna els joves adults amb la mateixa intensitat o fins i tot més. En una recent investigació, en format assaig, i sota el títol Polarització, solitud i algoritmes, que he desenvolupat juntament amb un equip de treball, es constata que aquest fenomen té conseqüències negatives importants, tant en el pla psicològic com en el social. Per exemple, els qui pateixen solitud no desitjada són més propensos a patir trastorns de salut mental i fins i tot tenen més possibilitat de sentir-se malament físicament. A més, l'aïllament pot fer les persones més vulnerables davant de les comunitats falses, com els grups extremistes que comencen a multiplicar-se a internet. Un exemple dramàtic és el de la 'manosfera', que atrau nois que se senten rebutjats per les contraparts femenines.

Reflexionar sobre aquesta realitat no és només un exercici acadèmic, sinó un imperatiu urgent. Si volem comprendre realment les noves generacions i trobar maneres de connectar-hi, hem d'escoltar el que senten, el que pensen i el que anhelen. Només així podrem formar part del seu camí cap a un floriment que avui sembla cada cop més esquiu. - lavanguardia.com