Aquests dies és el Manuel qui, al matí i a la nit, s’encarrega d’obrir i tancar el parc. Viu en un dels edificis que flanquegen aquest solar al costat de les vies del tren, a l’illot que formen els carrers de Sancho de Àvila, Pamplona, Tànger i Zamora, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou. Un lloc objectivament lleig, amb quatre bancs, esfilagarsat urbanísticament. Provisional, segons el districte de Sant Martí. Un imant de tot el pitjor, segons els veïns. Que el Manuel sigui el sereno, que seva sigui la tasca de gestionar la tanca, és el resultat de sis anys de cops de cap contra l’Administració. Tot va començar amb el botellon i l’incivisme, el no dormir i sentir-se insegur, i ha acabat amb els residents pagant el mur d’acer i, per ara, gestionant-ne l’accés. El ‘botellon’ i l’incivisme han fet tornar el sereno al Poblenou, i no sé si es molt prudent en les circumstancies actuals recuperar la figura del sereno, en el sentit que no té res a veure amb els serenos d'antes. Com el Sidro, sereno, agutzil, guardia municipal, pregoner, enterramorts, encarregat de manteniment urbà de la vila de Sant Feliu de Codines. Vaja! un sis en un.
EL SIDRO, L'AGUTZIL DEL MEU POBLE
I és que els temps cambien que és una barbaritat. A Sant Feliu de Codines, el poble on vaig nèixer, abans de la democràcia hi havia lo senyor Alcalde i un parell de senyores a l'Ajuntament per remenar la paperassa, i en Sidro, que era agutzil, municipal, pregoner, encenedor i apagador de llums al carrer, urbano de trànsit els diumenges i enterramorts quan pertocava.
façana del nou Ajuntament, 2006-2007
Ara l'ajuntament té tretze regidors, més l'Alcalde, personal, administratiu, municipals, cotxes patrulla bojos (la roda de recanvi del 4x4 tapa la "L" de Policía local i es llegeix "Policia Loca - si no ho han corretgit -) i motos tambè, i cert es que són el doble d'habitants (sis mil) encara que estic segur que això per en Sidro no hauria estat cap problema.(dades de l'any 2010)
El nou Ajuntament, tècnicament és de disseny, tot i que la percepció personal i de bastants vilatans és que qui el va dissenyar, 1) no era vilatà, 2) tenia alguna dèria personal amb el poble, 3) anava molt fumat, amb el greuge de la connivència de l’alcalde Sr. Pineda, que es qui aprovà l’engendre amb els diners dels vilatans, cosa que els alcaldes sovint obliden.
Semblava s'havia d'haver fet retrocedir la façana perquè la plaça guanyes en amplada, i a més a més la part del darrere que ara es un mig aparcament per a vuit o deu vehicles, en un poble on no cal agafar-lo per desplaçar-se, podia haver-s'hi encabit l’edifici i es guanyaven vuit o deu metres de fons que ben bons eren. A banda, i atès que la resta d’edificis de l’entorn son d’estètica antiga, intentar mantenir la mateixa semblava el més raonable per tal no cantes tant el submarí groc en que ha quedat l’engendra actual. Han caigut en el mateix error que va passar a l’excinema Imperial a Sabadell, on van mantenir una espècie de mala imitació de la façana principal del cinema més antic d'Espanya i al darrere hi ha amb uns quants metres mes d’alçada una edifici de vidres fumats que canta mes que els porros que es va fotre el fumeta que va parir la idea.-No! Disseny, disseny i disseny = cagada, cagada, cagada, Si en aquest país hi hagués justícia més d’un Ferran Adrià de l’arquitectura hauria d’anar a la presó per criminal del totxo.
En resum, que ja hem perdia, l’ajuntament és un nyap, amb un balconet ideal pel tripartit, puig hi caben poc més de tres persones, (vegis l'imatge dels tres reis de l'Orient a l'esmentat balcó saludant a la mainada). Sort que l’equip de futbol no guanyarà mai la Champions, puig ja em direu des d’on ho celebrarien. L'alcalde actual, pere Pladevall ex militant del PSC, s'ha de dir que és a tot arreu, omnipresent a enterraments i el que 'escaigui, de tarannà obert, és allò que en llenguatge de la casa Real en diríen 'campechano', i va sent reelegit a cada eleccio. -
Menció especial per l'espai solar de l'ajuntament, amb dos rellotges de sol fantàstics. Cal recordar que cada any es celebra a Sant Feliu de Codines la Fira del rellotge, que enguany se celebrará un dia del més de maig.*
Rellotges de sol de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines - Any de construcció: 2013
Emplaçament: Façana de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, Plaça Josep Umbert Ventura, 2
Característiques: Es tracta de dos rellotges de sol construïts sobre acer inoxidable. El de l’esquerra marca l’hora de temps solar mitjà durant l’hivern i la primavera, i el de la dreta marca l’hora durant l’estiu i la tardor. Hi ha també les línies corresponents als equinoccis (línia recta del mig) i dels solsticis (hipèrboles superior i inferior). El motiu d’haver fet dos rellotges en comptes d’un és que com que marquen el temps solar mitjà (en comptes del temps solar vertader propi dels rellotges de sol) les línies horàries queden més senzilles i la lectura de l’hora és més fàcil. Si se sobreposessin els dos rellotges, les línies horàries quedarien convertides en figures en forma de 8 (analemes).
Simpático tu pueblo y nada menos con dos relojes uno para invierno(abrigo) y otro de verano(manga corta).Se nota que ha progresado y luce un buen edificio de casa consistorial.
No tengo ni idea, pero en aquellos tiempos la gente no se cuestionaba estas cosas. Una vez me pego un bofetón de cagatilorito, y cOnste que yo era inocente. Unos chavales le estaban tirando piedras escondidos tras una `pared, y cuando yo pasaba por alli, dijeron: ha sigut el Siscu, y yo que no sabia de que iba la cosa me encontré con la hostia. Debo decir en su descargo que cuando aclaré que yo no tenia nada que ver, el Sidro se disculpó.
no sólo llenar
-
*Colmo*: Porción de materia pastosa o árida, o de cosas de poco volumen,
que sobresale por encima de los bordes del vaso, jarra o cualquier
recipiente que ...
La tilde y el paisaje urbano
-
Una calle de Sevilla donde se pueden leer los nombres de varios
establecimientos. Lena Chert/ShutterstockNo es ‘cafeteria’, sino cafetería:
la importancia...
«Fin del camino», de Tao K'ai
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioAquí estoy, de setenta y seis años,con
el karma de una vida a punto de partir,vivo, no tengo sed de Cielo;muerto,
no me...
Miquel Giménez (Cómo Sánchez destruye España)
-
España atraviesa una crisis inédita bajo el sanchismo. La mentira se ha
convertido en norma, la división en estrategia y, el futuro nacional es
rehén de ...
Unos minimalismos musicales
-
*Sin título. (2011) Marco Moreira*
*E*l minimalismo ocupa un lugar destacado dentro del panorama de la música
contemporánea. Se presenta como una reacci...
Los punto y coma que propone el escribiente
-
El escribiente, desde su perplejidad vital, pues dice seguir asombrándose
de cuanto le roza y le toca, aun pasando por él tanta abundancia de días,
m...
La sombra de Mohamed IV
-
Joan Santacana repasa los conflictos históricos entre España y Marruecos y
se pregunta si al actual monarca puede apetecerle emular a su ancestro
buscando ...
Robe
-
[image: Concierto de Robe]
------------------------------
Antes de aquella noche tenía una vaga idea de quién era. Después…
Fueron horas lluviosas, más pr...
Els misteris d'en Mac – Cas 035
-
035 - EL CAS DELS SOSPITOSOS GENS SOSPITOSOS Passaven pocs minuts de dos
quarts d’una quan el director de l’arxiu històric de la ciutat ha entrat al
meu de...
Espejos
-
El escritor está sentado frente a su mesa, como cada mañana, con una taza
de café y una hoja inmaculadamente blanca en el centro. No es una blancura
cual...
EL NOVIAZGO DE LOS RESUCITADOS
-
Foto: J. X.
Cuentan los del lugar
que un invierno
fueron visitados
por una pareja
de viejos enamorados,
que, por tercera vez,
intentaban otro no...
Eternity: la vida más allá de la vida
-
* Eternity* dirigida por David Freyne (cineasta de Dating Amber) se ha
estrenado en cines españoles el día *5 de diciembre de 2025*. La cinta es
una com...
La fábrica de gelatina
-
Aunque el proceso fabril se desarrolla perticularmente ajeno al mercado
exterior, la acumulación de stocks pone en alerta al sistema. No fuera que
la mer...
M'agrada Tolouse perquè al riu hi veig el cel
-
M'agrada Tolouse perquè al riu hi veig el cel. M'agrada la gent, tan
diversa. M'agrada el ventall bigarrat de diferents gastronomies, l'ambient
dels es...
Para distraerme
-
Antes de abrir los ojos ya sentía mi cabeza latir como si hubiera vuelto a
quedarme dormido en la playa a mitad de la noche y el sol del amanecer me
despe...
Conversación con el alcalde Balmón
-
Hace unas semanas instauraron en Cornellà el sistema de apertura de
contenedores de basura con tarjeta. Nos la distribuyeron en el domicilio.
Parece que ...
De passeig per Leicester
-
Des de Ràdio Marina em van proposar participar en aquest project que es diu
Del poble al món, on els mitjans locals envien un creador de continguts a
par...
Aviso
-
A partir de hoy 5 de noviembre 2025, este blog ya no actualiza contenidos. Queda
así en una especie de hibernación o coma inducido (como prefieras). *Okan...
Huevos fritos
-
Un chico de Gamonal que quería aprender cosas se metió en la red hace ya
muchos años y aprendió muchas cosas.
Ese chico ya no es tan chico y entiende...
DESERTS ESTIVALS I D'ALTRES FACÈCIES
-
En general, i des de fa anys, els estius son una mena de deserts
informatius, fins i tot quan passen coses greus. Faré una excepció, lligada
a la meva ex...
Caer del pedestal (poema recitado por Auroratris)
-
Laura · Caer del pedestal (recitado por Auroratris)
No sé cómo agradecer tanto cariño sin sonar repetitiva y no encuentro las
palabras precisas para ...
Musa, Arte y Moda
-
Eugenia Silva, icono de belleza y estilo, ha sido la elegida para abrir
esta exposición que permanecerá abierta en el Thyssen hasta el 22 de
septiembre...
BARCELONA A CAU D'ORELLA (Ed. COMANEGRA)
-
Presentació el proper 12 de desembre a les 19'30 al CCCB, amb la presència
de Consuelo Bautista, Manuel Delgado i Xavier Theros. Us hi esperem!
Simpático tu pueblo y nada menos con dos relojes uno para invierno(abrigo) y otro de verano(manga corta).Se nota que ha progresado y luce un buen edificio de casa consistorial.
ResponEliminaY tiene un buen alcalde, efectivo, llano y próximo.
ResponEliminaUna curiosidad, ¿ el pobre Sidro cobraba por todo ese pluriempleo, o solo como alguacil ?.
ResponEliminaY tienes razón, el arquitecto que diseñó la ampliación del ayuntamiento debería estar inhabilitado para no cometer mas crímenes contra la humanidad.
No tengo ni idea, pero en aquellos tiempos la gente no se cuestionaba estas cosas. Una vez me pego un bofetón de cagatilorito, y cOnste que yo era inocente. Unos chavales le estaban tirando piedras escondidos tras una `pared, y cuando yo pasaba por alli, dijeron: ha sigut el Siscu, y yo que no sabia de que iba la cosa me encontré con la hostia.
ResponEliminaDebo decir en su descargo que cuando aclaré que yo no tenia nada que ver, el Sidro se disculpó.
¡¡ Vaya, que al Sidro le habrían dado el óscar al mejor actor de reparto !!.
ResponEliminaEra un pencaire nat.
ResponElimina