- 
El feminisme ha aconseguit importants conquestes socials en els darrers anys però n'hi ha una que es resisteix als avenços i no s'aprecien canvis o bé aquests són mínims. Qui segueix encarregant-se majoritàriament de les cures dels nens, els pares, els malalts, de totes aquelles persones que requereixen una atenció especial d'afecte, dedicació i temps? Les dones. Les cures, aquesta tasca tan invisibilitzada i en canvi tan necessària per a la societat, no reben el reconeixement social o econòmic ni els ajuts públics que mereixerien tot i ser treballs quotidians sense els quals la vida no podria existir. Aquesta minusvaloració dificulta el repartiment, la seva dignificació en alguns casos com a feina i l'atenció a les condicions de vida dels qui la duen a terme. La desigualtat en les cures diàries dels fills i les persones dependents continua sent una realitat en aquest país.
Un exemple personal sobre aquesta discriminació: Li comento a la Nuri: no veig la nostra néta Maria (22 anys) preparada per portar una casa, cuinar i tot això. Resposta de manual de la meva dona: I ell, està preparat? Subconscientment, els homes seguim col·locant les dones en un rol determinat dins l'àmbit familiar, i això, en el millor dels casos.
Es que como una madre no hay nada,es machismo,es discriminación, SI,pero es la verdad.Lo veo en mi casa,mi mujer es la que une a toda la familia,es el centro amoroso,el que cementa la unión. Es que ver a ese hombre-niño,tratado con ese cariño,con su sonrisa de agradecimiento,para mi sólo es posible por una madre.
ResponEliminaDe acuerdo, pero fíjate que quién cuidó de mi padre, fui yo, y no porqué mi mujer no quisiera, (ella cuido de mi madre, y yo de la suya), es que entendí que cuidar de mi padre hasta el último instante era mi obligación, y no encerrarlo en un geriátrico. Pero la conversación con mi mujer sobre nuestra nieta es reveladora.
ResponEliminaNos suele pasar , FRANCESC, y no eres el único.
ResponEliminaYo también tengo ramalazos , y después me doy cuenta de que la he cagado, pero es algo intrínseco que llevamos desde que nacimos, y sólo podemos quitárnolo nosotros.
Un abrazo
Es ben ve que deu ser genètic, com quan una dona va al volant d'un vehicle i davant d'alguna incidència (cosa rara, car les dones cnbdueixen molt més bé que els homes)ens surr de l¡aìnima lló de>: dona tenia que ser.
EliminaVeus, en canvi, el pare deia senpre, les nenes del Barça, i jo ja dic les dones, i ho dic convençut.
Salut.