A partir del dia 20 d'aquest mes, 19 a les escoles de Catalunya, ens alliberarem de les mascaretes a interiors. La màscara que ens va recobrir durant la pandèmia es va aprimant, tornant-se més transparent. Sembla que, en un moviment més, ens podrem alliberar d'aquesta membrana trista. Però no sempre és fàcil.

Els trastorns de salut mental infantil i juvenil s'han incrementat de manera inassumible. Les xifres són terribles, especialment del comportament suïcida. No podem entrar a la ment del nen, de l'adolescent, del jove amb problemes, però sí redoblar l'esforç per ajudar-los a obrir aquesta porta. Per descomptat, incrementant l'ajuda professional, però també oferint més activitats que tracti de rescatar-los del seu ostracisme. Sovint es criminalitza l'ús de les pantalles, però potser no es dedica el mateix ànim a assenyalar l'escassetat d'alternatives.

Suposo que els grans la seguirem portant per si de cas, de fet ja ens hem acostumat i la mascareta és un accessori més de la nostra vestimenta, encara que la usem com la fem servir, gairebé es podria dir que és un recurs psicològic que ens fa creure que estem més protegits.

És primavera i en una setmana ens acomiadarem de la mascareta, excepte en hospitals i residències de gent gran. Hauria d'estar prohibit contagiar-se en primavera, pero per si de cas seria convenient tenir la mascareta a mà, per si de cas, segurament aviat la necessitarem de nou.