En la tragedia de la invasió d'Ucraïna per part de Putin, s'ha produït un tracte als refugiats ucraïnesos que per contrast amb con s'acollien altres refugiats anteriors, ha cridat l'atenció. Bitllets de tren gratuïts, escolarització immediata dels nens, ple accés al sistema sanitari i a les prestacions socials, permís de treball: de Polònia a Hongria passant per França, Espanya, Suïssa o Dinamarca, els governs no escatimen mitjans per acollir dignament els refugiats ucraïnesos. I ningú no s'ofèn, ni tan sols els partits que normalment defensen la immigració zero.
La comparació amb el tracte dispensat als refugiats als camps de concentració de Grecia, es sagnant. Potser la més macabra és la de Mória: no gaire lluny d’Ucraïna, a l’illa grega de Lesbos, s’han amuntegat durant anys milers de refugiats sirians, afganesos i d’altres nacionalitats al camp de Mória. Òscar Camps, fundador d’Open Arms, descriu així aquell lloc dantesc: “Mória és horrible. Imagini’s: quan tens 20.000 persones vivint en un camp habilitat per a tres o quatre mil, amb un lavabo per cada 250 persones-. Crec que hi ha un doctor, que és de Metges sense Fronteres, per cada mil o dues mil persones. La situació és extrema: hi ha suïcidis, agressions, s’ha incendiat el camp, hi ha morts cada cop que es produeix un aldarull…”. I es pregunta: “Amb quin objectiu els tenim retinguts allà? Amb l’objectiu de la deportació? Amb l’objectiu que vagin morint a poc a poc? Mória és un camp d’extermini”.
Mória va patir el 2020 un terrible incendi. No hem tornat a saber res dels seus habitants, oblidats per complet pels mitjans, centrats avui únicament en altres refugiats, més afortunats. Tenen els ucraïnesos la menor culpa d’això? En absolut. Els ucraïnesos són les víctimes, i mereixen, per tant, ser rebuts amb els braços oberts. Però fins que l’acollida no depengui del color de la pell, la religió o els interessos geopolítics del moment, tal vegada no serem dignes de dir-nos humans. L'esquinçament de vestidures de la Comunitat europea, encara que sigui justificat, tindrà inevitablement el regust amarg de la hipocresia. No entenc com no es mobilitza la gent per resoldre el problema dels refugiats de segona a Grecia. On son els de volem acollir?. I els valors europeus?. Tot és mentida, mera hipocresia, tot és una merda, el món sencer és una merda. Que vinguin els barbars d'una punyetera vegada, que vinguin ja!
Es lo que hablamos con las pateras, Francesc. ¿Desde hace 40 días no se avistan pateras en el Mediterráneo?.
ResponEliminaUcrania tiene otras connotaciones, y estas son políticas. Rusia la quiere como satélite y EEUU quiere ese territorio como parte de la UE para poner allí sino armamento si telecomunicaciones. Todo es un ejercicio de poder y poder.
Me temo se siempre habrán refugiados de primera y de segunda.
Segueixen havent-hi pateras a la Mediterrània, ho explicava Oscar Camps, el mateix dia que ell i sor Lucia Caram varen portar en avió a 220 refugiats ucraïnesos, l'Open Arms rescatava a una patera a la deriva amb 120 persones.
EliminaMe parece que era Mória, no estoy seguro, de donde tv3 presentó un reportaje muy interesante, de la forma de vida, de los intereses y comportamientos. Es igual, lo cierto es que nos presenta un grupo de mujeres con sus niños de Isis(estado islámico),que viven cooperando entre ellas, para solicitar la vuelta a casa de sus respectivos paises de origen. Ningún país se hace cargo de ellas ni de su hijos. Lo peor, es que hay otras que no están de acuerdo y vigilan a las primeras, para que no se salgan de la línia que marca el Profeta, de lo contrario las amenazan, incluso con la muerte.
ResponEliminaEl caso de Ucrania es diferente y se está tratando como tal, como una invasión criminal, que solucionada esta las personas vuelven a sus casas, que es lo que se espera.
En Moria no solo hay gente de ISIS, hay muchos refugiados de Siria, Afganistan y de otros paises.
ResponEliminahttps://elpais.com/especiales/2019/campamento-de-moria/