La tarda del 29 de maig de 1991, ETA va atemptar contra la Caserna de la Guàrdia Civil de Vic, amb un cotxe bomba carregat amb uns 70 quilos d'amonal. L'atemptat va causar 10 morts y 40 ferits.
Avui es compleixen 31 anys d'aquells fets, i no tinc clar que s'hagi donat a les víctimes i als seus familiars el recolzament que es mereixien, possiblement - i no ens enganyem - perquè eren Guardies civils, però abans que tot, persones i entre elles víctimes rores elles innocents, fins i tot mainada.
L'any 2001 recordo que estant a Vic em va explicar el meu acompanyant que aquell descampat on hi havia cotxes aparcats era on hi havia hagut el quarter de la Guardia Civil i les cases dels familiars. Li vaig comentar que m'estranyava no hi hagués cap monument, o placa recordatoria dels fets, i la persona em va contestar: ni ho veuràs, eren Guardies Civils, sin fossin del poble ja estaria fet fa temps un memorial que estaria ple de flors tot l'any. D'acord, li vaig dir, però varen morir civils també, dones i nens dels Guardies Civils. El meu acompanyant ni es va immutar i va reblar: no hi veuràs cap recordatori i aixó d'ací a deu anys o més seguirà igual. Afortunadament el meu acompanyant anava errat. Han passat 30 anys i finalment, al lloc on hi havia la Caserna, s'hi està construint una biblioteca que durà el nom de Pilarín Bayés. Les obres varen començar al juny del 2019 i està previst inaugurar-la l'octubre del 2022. És una bona manera de retre homenatge a les víctimes de l'atemptat, cultura contra violencia, encara que és un homenatge que arriba tard, massa tard.
Demasiado tarde, y sin ninguna mención a lo que allí sucedió.
ResponEliminaY en cambio, quieren convertir a la comisaria de Vía Layetana en un memorial a la represión de la guerra incivil.
Hasta entre los muertos hay categorías.
Miserables. . . . .
Aqui ha faltat sensibilitat i ha sobrat politiqueria.
EliminaTienen suerte de que no hayan puesto un container de basura. Si, si, es increible pero sigue allí desde 1976.
ResponEliminaEn la memoria histórica esto no no entra, porque claro, queramos o no, la memoria siempre ha sido selectiva.
El 13 de marzo de 1976, un terrorista de ETA se subió en Zumaya (Guipúzcoa) al taxi que conducía Manuel Albizu. Cuando llegaron a Guetaria, el etarra asesinó a Albizu de dos tiros en la cabeza. Por ese lugar pasó recientemente Cristian Matías, nieto de esta víctima del terrorismo. Era la primera vez visitaba el punto donde ETA mató a su abuelo, y no pudo ser más chocante para él: un contenedor de basura -que se puede ver más abajo- estaba colocado en el punto justo en el que el etarra abandonó a Albizu muerto hace 38 años.
Gracias , FRANCESC, por acordarte del hecho.
Hi actes que no s'haurien d'olvidar i aquest es va començar a olvidar el mateix dia de la masacre.
EliminaMolts anys després tan sols Albert Om va dedicar un bon documental de gruix als fets. El tema ja va ser polèmic a l'enterrament, una noia catalana era casada amb un jove guàrdia civil i, malgrat la situació, va voler viure amb ell als habitatges de la caserna, a l'enterrament van voler posar-li una bandera catalana al taüt i allò també va inquietar els 'poders'. Malauradament el tema no és nou, encara avui incomoda molt que recordis assassinats injustos perpetrats pel bàndol republicà en alguna de les seves variables i es mitifica dubtosos herois suposadament revolucionaris maquillant biografies, A Viquipèdia i Wikipedia sovint els anys de la guerra desapareixen de les biografies incòmodes. No és cap consol però passa a tot arreu i segons els vents que bufen, l'excusa sovint és que 'els altres també ho fan'. Dividir el mon en bons i dolents és una manera de justificar disbarats i oblits.
ResponEliminaD'acord Júlia, pero si en comptes d'una Caserna de la Guardia Civil hagués estat - posem pel cas - una dels Mossos d'esquadra, oi que no s'haurien comportat igual les autoritats?
EliminaMira que fueron bestias,desproporcionados,los de ETA.La cantidad de explosivo que debieron poner,para tamaño desastre.La logistica,que poseían, para moverlos.De buena nos libramos,la cantidad de inocentes que murieron,fuerzas de orden,militares y civiles.
ResponEliminaUna biblioteca,desde luego,pero un pequeño recuerdo a la barbarie no estaría mal,aunque fuera generalista,sin especificar,para que nadie se sentiera ofendido.
Espero alguna placa en un sitio principal de la Biblioteca Pilarin Bayès recordando los hechos en homenaje a las víctimas.
EliminaPrecisament és el que v ull dir, no em dec haver explicat bé
ResponEliminaMés aviat jo no t'he entes, ho deia en el sentit de que hi ha dolents i de més dolents en uns i en altre bàndol.
Elimina