'AQUI PAZ Y DESPUÉS, ESPERANZA'

A la directora del CNI ningú no li ha explicat que amb l'enorme poder que acumula té una enorme responsabilitat que es resumeix en una frase: si t'enxampen espiant, et fots; amb ordre judicial o sense - Antón Losada. Avui ja l'han destituit. "Aqui Paz y después gloria, o Esperanza".

Digueu-me boig, però, després de molt reflexionar sobre la successió de fenòmens paranormals en què s'ha anat convertint la política a Espanya, he arribat a una sola conclusió possible: l'única explicació vàlida a tanta paranormalitat encadenada ha de residir que ningú no els ha fet explicat bé les regles de la normalitat política a molts dels nostres actors polítics. 

A la directora del CNI, Paz Esteban, per exemple, ningú li ha explicat que amb l'enorme poder que acumula, protegit per una concepció opaca i predemocràtica del secret d'Estat, ve una responsabilitat enorme que es resumeix en una frase: si t'enxampen espiant, et fots; amb ordre judicial o sense. Si a més t'enxampen espiant sense l'autorització política competent algú que, per exemple, ocupa el càrrec de vicepresident de la Generalitat i és, per tant, Estat, la pregunta no és si ha de dimitir, sinó a què està esperant.

A la ministra Margarita Robles tampoc no li han explicat, o prefereix oblidar-ho, que quan ets la màxima autoritat política i algú de la teva confiança es posa a espiar sense el teu permís un rival polític que, a més, ocupa un càrrec a l'administració de l'Estat, la dimissió és el millor camí. Si va espiar amb el permís o sota les ordres de la ministra, la dimissió és l'únic camí. La lleialtat que no és posada a prova no és lleialtat.

A la vicepresidenta Yolanda Díaz tampoc no li han hagut d'explicar bé que, amb la pertinença a un govern, ve la responsabilitat solidària per les seves decisions. La teva feina no consisteix a opinar des dels mitjans i exigir comptes al cel com quan eres diputada. Ara toca empitjorar i rentar la roba bruta a casa fins a deixar-la com els raigs de l'or. Per caminar de tertúlia a tertúlia explicant-nos el que cal fer i ells tampoc van fer, ja tenim exvicepresidents de sobres.

A Pere Aragonés ia ERC els convindria fer una xerrada amb els diputats de Bildu, que sembla que han entès perfectament que no es pot estar a dos llocs alhora: o vols ser govern i governes o no vols ser govern i et conformes a denunciar a qui governi. La carrera per tombar l'Executiu Sánchez la corre Junts, no ERC, i només la pot guanyar Junts, mai ERC. Fer trontollar aquest Govern no té res a veure amb la qualitat democràtica. Saber parar a temps sempre acaba resultant una victòria.

Ja ficats en feina, el president Sánchez i la ministra de Defensa podien aprofitar i fer un cop d'ull a l'escandalós sistema de compatibilitats que permet que mig CNI rendibilitzi a l'empresa privada els seus anys protegits a l'ombra de la seguretat de l'Estat: el coronel Miguel Sánchez , màxim responsable antiterrorista del CNI, a Telefónica, Elena Sánchez, exnúmero dos del CNI al Banc de Santander o l'excap de premsa de Sanz Roldán a Indra…. Estem de conya? Siniestro Total segueix tenint raó quaranta anys després: Ayatolá, no me toque la pirola