Fer pronòstics en aquesta legislatura X, on gairebé tot es converteix en una incògnita, s'ha tornat una pèrdua de temps. El nostre nivell de tolerància cap a allò inesperat ha escalat fins als núvols. Si demà s'estavellés un meteorit al Parlament, segurament pensaríem que es veia venir. Se'ns esgoten les metàfores, al·legories i paral·lelismes per intentar explicar aquesta legislatura. Des de la teoria de l'imprevisible i devastador cigne negre a la successió de catastròfiques dissorts passant per la vida i la caixa de bombons de Forrest Gump, les hem explorat totes.

Ho crèiem haver vist tot amb el disputat vot del diputat Casero i l'increïble lideratge minvant de Pablo Casado, però, una vegada més, ens equivocàvem. El millor sempre ha d'arribar en aquesta legislatura. Ho hauríem de saber a hores d'ara, després de tant veure el ministre Félix Bolaños viure cada dia amb la tensió d'un participant a 'El que Necesitas es Amor', esperant que Isabel Gemio li anunciés la següent sorpresa després de presentar-se davant la porta.

Enmig de la tempesta provocada per la versió canyí de la Stasi, mentre Margarita Robles es preguntava què ha de fer un Estat per defensar-se, exposant-se que qualsevol li contestés que precisament el que ella justificava és l'únic que mai ha de fer, enxampat Pedro Sánchez entre el dilema impossible de lliurar un cap a ERC per sumar els seus vots o donar a Núñez Feijóo la rebaixa d'impostos que fins ahir resultava impossible, EH Bildu assumia el paper de partit d'Estat que els altres s'estimen més passar-se entre ells i salvava el decret antiguerra. Això és un cliffhanger com Déu mana. Encara bo que ens queden els polítics bascos, els únics que encara entenen que la política és una activitat pròpia de gent madura, sensata i racional i es comporten com a tal, sense deixar mai que l'estratègia se'ls confongui amb la realitat. Fa vertigen pensar on estaríem ara mateix si durant els últims cinc anys el PNB i Bildu no s'haguessin comportat com els adults grans que són en un pati ple de nens i testosterona. Fer pronòstics en aquesta legislatura X, on gairebé tot es converteix en una incògnita, s'ha tornat una pèrdua de temps. El nostre nivell de tolerància cap a allò inesperat ha escalat fins als núvols. No us amargueu. Gaudiu de l'espectacle. - Antón Losada. 

I avui, un dia dos de maig, apareix el Ministre Bolaños amb una roda de premsa inesperada i surrealista que només afegeix més confusió al Catalangate. Escolteu la roda de premsa del Sr. Ministre. Sona a excusatio non petita de manual. Parla Bolaños d'espionatge extern, després de que Margarita Robles reconegués que el CNI havia espiat a independentidstes catalans, el que vol dir que només cal esperar a veure quan tarden a apareixeran a les tertulies de Madrid, Alay y Putin, com a espiadors oficials d'uns i altres. En certa manera ja estan organitzant el relat que els hi convé, però em temo que com en el cas del fals incendi provocat del cotxe de Bou, el relat fluixeja, és inconnex i deixa en evidència al Govern.