L'EREMITA MASSIU

L'ésser humà ja no pot arribar a la majoria d'edat. Més aviat és un ser-servent perquè només sent i sent allò que li arriba per ràdio i televisió i aquí la relació roman unilateral perquè no pot respondre. Aquesta servitud és característica per a la manca de llibertat que s'ha construït a través de la seva pròpia tècnica i que s'hi reverteix. Amb els mitjans massius s'ha creat la figura de l'eremita massiu. Perquè si bé només es troba davant de la seva ràdio o el televisor, rep el mateix pinso (en doble sentit) que els altres. No percep que el que consumeix en la solitud és l'aliment de milions.

Després de la gran victòria dels mitjans massius de comunicació ja no hi ha més  democràcia. El que és substancial de la democràcia és poder tenir una opinió pròpia i alhora poder expressar-la. Per exemple jo vaig viure catorze anys als Estats Units i mai no vaig poder expressar la meva opinió. Des que hi ha els mitjans massius i des que la població del món es troba com a exorcitzada davant del televisor, se l'alimenta, a cullerades, amb opinió. L'expressió “tenir opinió pròpia” ja no té sentit de realitat. Els alimentats forçosament no posseeixen ja cap mena d'opinió pròpia. No, ja ni tan sols consumeixen opinions alienes. Se'ls engreixa amb sistema. I les oques engreixades per el sistema no 'consumeixen'. La televisió és un engreix amb sistema. Si democràcia és allò en què es pot expressar la pròpia opinió, aleshores la democràcia s'ha convertit en impossible a través dels mitjans massius de comunicació, perquè quan no es té alguna cosa pròpia tampoc no es pot expressar - GÜNTHER ANDERS