Ho haviem comentat a twitter amb Júlia Costa. N'estan fent un gra massa amb Alcarràs, A veure si la espectació aconseguirà superar les espectatives. Pensaba fer un escrit per comentar-ho tot i no haver vist la pel·lícula, car em sembla que sense veure-la ja l'he vist, per l'allau de spoilers que s'han escampat; però no m'ha fet falta. Marc Marcé de regió7 ha posat el dit a la nafra dobre Alcarràs en aquest artricle. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
ALCARRÀS NOMÉS POT DECEBRE
No hi ha res que condicioni més la valoració que fem d’una pel·lícula que les expectatives amb què entrem al cinema. És automàtic: aquell títol tan recomanat, tan aplaudit, tan premiat, sempre ens fa dir que potser no n’hi ha per tant. Per contra, aquella pel·li que intuïm que pot estar bé però de la qual no esperem gran cosa té tots els números per semblar-nos esplèndida. Aquest mecanisme tan pervers i inevitable serà devastador per a «Alcarràs», la producció en català que ha aconseguit un èxit històric a Berlín. Des del minut en què es va conèixer el guardó hi ha hagut una allau d’atenció mediàtica completament lògica que ha anat acompanyada d’elogis sense mesura. El passat 26 d'abril els dos programes principals de la ràdio catalana es van emetre des del poble del Segrià, i TV3 li va dedicar un altre cop el magazín de la tarda, formant una simfonia d’elogis que no vèiem des del Barça dels sis títols. No hi ha cap pel·lícula que pugui sobreviure a un nivell d’adulació tan estratosfèric. Segur que la pel·lícula és magnífica, però li serà impossible complir les expectatives. L’atenció és totalment merescuda i l’elogi és necessari, però l’ensucrament massiu generarà decepció. I no li convé. Com sempre passa en aquest país: entre poc i massa.
No he visto tan siquiera un corto. Tampoco se el argumento, ni el tema, ni si tiene subargumentos. No se nada, sólo que dicen que es muy buena. No hay prisa en verla.
ResponEliminaSalut
Remetent-me a Woody Allen: Alcarràs passa a Lleida.
ResponEliminaSalut.
No la he visto, pero he escuchado una entrevista a la directora y a uno de los actores "no profesionales" que interviene como secundario.
ResponEliminaPor lo que parece, es un canto a la nostalgia y a la "apacible y bucólica" vida del payés, anclado a la tierra y a sus frutos.
Hasta que no la vea, no podré emitir juicio, pero me da la impresión de que el argumento de la historia ya está muy manoseado. Y sabéis que opino yo de la pu... nostalgia y esa manía que tenemos últimamente de edulcorar el pasado.
Jo tampoc l'he vist, però segurament si no me n'haguessin parlat tant, en veure-la, m'agradaria molt més que ara que et trobes Alcarràs fins i tot a la sopa.
ResponEliminaCultura acomplexada que necessita exaltar la més mínima lluentor que algú aconsegueix. Jo tampoc l'he vist, però tinc la sensació que segurament no serà per a tant.
ResponEliminaNo se, em fa pensar amb aquestes mogudes publicitàries que començan a proliferar des de certes empreses en que les seves campanyes emfatitzen com actiu preferent que són nostres, que són d'aquí, que parlen català (i a vegades ni tan sols és veritat)