Una protesta per la presentació del llibre Ningú neix en un cos equivocat va acabar amb càrregues dels Mossos d'Esquadra aquest dilluns a la tarda a Barcelona. El llibre, de José Errasti i Marino Pérez, afirma ser un anàlisi rigorós "que convida a pensar i a desafiar el llenguatge triomfant de la teoria queer".
La Crida LGTBI va convocar una protesta a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya en considerar que es tracta d'un llibre transfòbic. Agents dels antiavalots van protegir la porta de la llibreria per impedir el seu accés i en un moment donat hi va haver càrregues contra els manifestants. La Crida LGTBI assegura que quatre persones van resultar ferides i que es van produir dues identificacions. A més, segons van explicar a través de les xarxes socials, la llibreria va acabar tancant davant el boicot al carrer.
Davant d'aquesta surrealista actuació, m'agradaria saber quants dels manifestants LGTBI d'ahir, s'han llegit el llibre, segurament cap, sinó no s'entendria la seva intransigencia avant la lettre, tipica de l'esquizofrenia del moviment queer, que sent pretesament modern i obert, és ranci, tancat i clasista. El que sembla evident, és que aquesta protesta ha actuat com a efecte Streissand en la difusió del llibre d'Errasti i Pérez. Seguim sense aprendre a discrepar de l'altre de manera civilitzada i ens limitem a l'insult i la desqualificació sistemática.
Potser l'error, o la provocació rau en el títol del llibre, perquè sense ànim de discrepar, gosaria afirmar que en alguns casos si que n'hi ha que neixen en un cos equivocat, sempre i quan tinguem clar el concepte.
Sinopsi del llibre - Un fantasma recorre els països més desenvolupats: el generisme queer. Després de les grans conquestes socials de les darreres dècades relatives al respecte i els drets de les persones que no encaixen en els rols sexuals tradicionals, ha aparegut un nou transactivisme: un que està destruint els èxits aconseguits, que recau en concepcions retrògrades i genera problemes on no n'hi havia. No es basa en coneixements de la medicina, la psiquiatria o la psicologia. Tampoc no hi ha cap filosofia sòlida que permeti afirmar que es pot néixer en un cos equivocat.
Per contra, aquest nou activisme es basa en una filosofia postmoderna ja superada, una idea particular de justícia social i una agenda política que no es correspon amb els problemes reals dels individus. Allò que es presenta com una revolució que per fi dóna veu a una realitat invisible fins avui pot estar encobrint la legitimació educativa, jurídica i social dels estereotips sexuals més conservadors.
Ningú neix en un cos equivocat és un brillant llibre divulgatiu que aborda aquest tema des dels seus mil vessants: psicològic, filosòfic i sociològic; i que atén fenòmens com les xarxes socials, la vida a la ciutat moderna, la publicitat, la infantilització de la universitat o els problemes actuals de la infància i l'adolescència, entre d'altres.
Ningú neix en un cos equivocat és una anàlisi rigorosa, plena d'empatia i bon humor, que es recolza en tesis fonamentades i que convida a pensar i desafiar el llenguatge triomfant de la teoria queer.
Ningú neix en un cos equivocat
Èxit i misèria de la identitat de gènere
José Errasti | Marino Pérez Álvarez
Esta es la pregunta del millón : " m'agradaria saber quants dels manifestants LGTBI d'ahir, s'han llegit el llibre..."
ResponEliminaCuando he leído esto de : "la infantilització de la universitat", no he podido más que sonreír, dado que es en lo que se ha vuelto la universidad, en un parvulario de adolescentes.
La cuestión es que van a protestar porque hay algo que no les gusta del libro, en este caso su título, porque dudo que lo hayan abierto.
Un abrazo
Diu Josep Martí que demà intentaran tornar a fer la presentació a la mateixa llibreria. Esperem que s'imposi el sentit comú. Ah! I d'acord en que la Universitat s'ha convertit en un parvulari d'adolescents, començant pels docents.
ResponEliminaCoincido con vosotros, las universidades se han convertido en parvularios.
ResponEliminaEn vez de leer el libro sin prejuicios, y después hacer un debate sobre lo que se dice en él, hay que salir a la calle con la bandera del arco iris y montar un "Cristo" delante de una librería que si en algo se caracteriza es en la amplitud de miras.
Empiezo a estar hasta el gorro de los que confunden la libertad personal con las gilipolleces....
Qui poca feina te, el gat pentina. Sobretot si són gilipuás que se l'agafen amb paper de fumar.
EliminaLe título crea sospechas, dudas. No leo nada, así que no puedo juzgar. Lo que sí está claro es que estos grupos son muy beligerantes por sus derechos. En todo caso basta con una protesta silenciosa con pancartas.
ResponEliminaHabría que leer el libro para encontrar el sentido exacto que le dan a la frase.
ResponElimina