La notícia es pot trobar al digital de la Vanguardia en castellà, (al de català no hi surt). De fet no sé si es pot considerar notícia, ja que poc crida la nostra atenció, com passa amb les embarcacions de migrants de la Mediterrània, que des de la Guerra d'Ucraïna sembla que han desaparegut, de fet segons algunes organitzacions 3000 persones es varen ofegar a la Mediterrània el passat any de 2021...
"La gana mata fins a 1.800 persones al dia a Kenya, Somàlia i Etiòpia. La lenta resposta a la crisi del 2011 a la Banya d'Àfrica es va cobrar 260.000 vides a Somàlia. Onze anys després, un cúmul de factors, que inclouen la sequera, un increment del cost dels aliments mai registrat a causa de la guerra a Ucraïna, conflictes endèmics i el llast econòmic per la covid, condemna que entre 600 i 1.800 persones morin cada dia de gana a Kenya, Etiòpia i Somàlia, segons denuncien Oxfam Intermón i Save the Children a l'informe Un retard perillós: el preu de la inacció.
Un cop més, les oenagés alerten de catàstrofes a causa de la passivitat i l'escassetat de recursos per fer front a la gana. En aquesta ocasió, lamenten que mentre per combatre altres crisis properes la comunitat internacional ha actuat amb diligència, en el cas dels tres països esmentats la crida de les Nacions Unides per recaptar 4.400 milions de dòlars destinats a finançar la resposta ha estat irrisòria. Fins ara, només han arribat 93 milions, el 2% de la quantitat sol·licitada, en comparació dels 1.900 milions de fons d'emergència rebuts el 2017. Totes les dades que arriben són extremadament preocupants: l'ONU adverteix que 350.000 nens podrien morir aquest estiu a Somàlia si els governs i els donants no actuen amb rapidesa. El nombre de persones amenaçades per fam a Kenya, Etiòpia i Somàlia és ara de 23 milions, més del doble que el 2021.
A la sequera se sumen l'augment de preus dels aliments per la guerra a Ucraïna i la passivitat internacional.
Oxfam i Save the Children subratllen el discurs que ha aflorat els últims mesos. Aplaudeixen la celeritat mostrada per la comunitat internacional per atendre les demandes de la població afectada per la guerra a Ucraïna, en concret s'han desemborsat “16.000 milions de dòlars en un mes”, i denuncien la inacció mostrada a Etiòpia, Kenya i Somàlia “al incomplir les promeses d'ajuda portant-los al límit de la fallida a causa del seu elevat nivell d'endeutament”. “La gent mor de gana no perquè al món hi falti menjar o diners, sinó per una absoluta falta de voluntat política”, apunta Franc Cortada, director general d'Oxfam Intermón. L'informe elaborat per les organitzacions esmentades, en col·laboració amb el Jameel Observatory, estudia com ha evolucionat l'acció humanitària davant de situacions com l'esmentada de Somàlia del 2011, i ha arribat a la conclusió que la resposta encara “és lenta i limitada per evitar que es produeixin noves catàstrofes”.
I no és que faltin mecanismes per alertar del risc de fam. El document es nodreix de l'eina que classifica la gravetat de les situacions de seguretat alimentària mitjançant una escala de classificació (IPC, en les sigles en anglès) que va de l'1, quan l'accés al menjar és, en general, adequat i estable , fins al 5, quan ja es produeix una fam generalitzada. Per fer les previsions, els autors han estimat la taxa bruta de mortalitat diària al nivell 3, que és de 0,5-0,99 per 10.000 persones, a la qual s'ha restat la taxa normal, de 0,22. Els càlculs realitzats sobre la base d'aquests paràmetres indiquen que als tres països es registren “entre 627 i 1.802 morts al dia a causa de la fam, entre una cada 2,5 minuts i una cada 48 segons”. Oxfam i Save the Children remarquen que "són xifres conservadores" ja que estan basades en el nivell 3 de l'escala de l'IPC, que detecta una falta crítica i accentuada d'accés als aliments, taxes de malnutrició elevats i esgotament accelerat dels actius que conformen els mitjans de subsistència."
Y esto se pondrá más problemático. Ukrania estará un año sin producir nada y lo poco que produzca será para los suyos. Rusia hará política de tierra quemada y barrerá los campos, las factorías, las plantas de procesado, los graneros y todo lo que pueda significar un beneficio para ese país y para Europa.
ResponEliminaPintan bastos.
Ahora , eso si, el lunes pasado, por este lunes, tuve que bajar al puerto olímpico porque quedé con mi hijo para unos papeles. Todo a petar. No había restaurante vacío. A petar de gente , fue lo primero en que me fijé. Y te aseguro que leía los menús mientras caminaba con e´l (mi hijo) y se lo comentaba, no había nada de barato.
No me expliquen de donde sale la pasta, pero haberla...hayla.
Salut
Venen anys molt difícils, i nosaltres els europeus, fem bo a Fuster quan deia: La vigilia d'una guerra, sovint, o gairebé sempre sembla una festa.
ResponEliminaPero molt difícils, Francesc. Molt. Aquesta generació i part de la meva no ho creuen, més les coses será molt complicades, pero molt.
ResponEliminaNo hi calers per la sanitat i no hi ha per les pensions, ara bé, tot és una festa; feria d´abril, setmana santa, sant fermín, santa paloma, vacances, ponts, i quinces d´agost per tot arreu.
No hi ha cultura de l´estalvi perque ja no interesa, interesa el deude amb el banc, i els preus ja va bé que siguin alts perque así el iva és superior.
Tot és fum. Pintan bastos.
Al temps.
salut
Avui escoltava a Rac1, 8 dies set nits a Punta Cana 825€ tot inclós. I si, pinten bastos, perquè acabarem a garrotades al pas que anem.
EliminaLo malo de este asunto, es que el poco dinero(con inflación incluida),que llega a estos lugares lo gastan en armas de desecho(pero que matan),para luchar entre ellos. Recuerdo, cuando niño, que el maestro tenía la manía de hacer futurología y nos decía que en las próximas décadas, sería el continente africano el futuro de la humanidad, por sus recursos .Sólo se equivocó en una cosa, que serían para una parte de la humanidad, pero no para los que la habitan. A los maestros de los cincuenta(quizás por sus propias necesidades económicas),les gustaba hacer este tipo de predicciones triunfalistas.
ResponEliminaA mi también me decían más o menos lo mismo, que África era el futuro, pero resulta que lo ha sido para algunos, pero no para los africanos.
ResponEliminaChina se ha comido África. Todo está en manos de su deuda. Nosotros estamos en manos de los quataries , saudies y abu dabis de las narices y el resto pulula entre dos aguas.
ResponEliminaRusia será pobre durante cincuenta años más y los japoneses tendrán que trabajar hasta morir si quieren comer.
Los EEUU están divididos en dos: blancos y negros y dentro de los primeros están los que tienen pasta y se pagan un seguro y los que no.
América del sur ...una pena y la del centro ni te cuento.
Miseria pura para el planeta, menos para los recolectores de perlas y camelleros que mira por donde dan una patada al suelo y sale gas.
Virgencita...que me quede como estoy.
Salut
Ta la cosa jodia, mu jodia, i aixó que després de la pandemia haviem de tornar a los felices años 20, clar que els años 20 varen acabar amb el crack del 29.
Elimina