A la societat de l'espectacle, cometre una bretolada no està penat. Són legió els irresponsables que s'arrisquen a fer una bogeria per ser trending topic o per arrasar a TikTok. L'últim d'aquesta cort d'irresponsables és el que aquest cap de setmana va llançar un pastís contra La Gioconda de Leonardo Da Vinci. Va entrar al Museu del Louvre de París assegut en una cadira de rodes i disfressat d'anciana. Afortunadament, el llenç està protegit per un vidre antibales i per una barana que impedeix que els visitants s'hi acostin, així que no va patir danys. Però l'insensat, que va ser detingut pels guardes de seguretat del recinte, va aconseguir notorietat a les xarxes socials, que segurament és el que pretenia.
La història del cèlebre quadre de la Mona Lisa, que va acompanyar Leonardo fins a la seva mort, acumula episodis grotescos de personatges que van intentar passar a la petita història del desvari. El 1956, un bolivià li va llançar una pedra que va fer saltar part del pigment del colze esquerre; el 1974, una japonesa va intentar tacar-lo amb pintura vermella quan es va exposar a Tòquio, i el 2009 una russa li va tirar una tassa de te que es va estavellar al vidre. Abans, el 1911, la tela va ser robada per un empleat del Louvre i va estar dos anys desapareguda. Aleshores, la policia va sospitar d'Apollinaire i de Picasso per les seves boutades sobre que calia cremar els museus. Així que l'exhibicionisme no és nou, el que resulta una novetat és que la gent prefereixi fer-se una selfie al costat d'una tela abans que extasiar-se davant d'un quadre o li llanci un pastís per tenir més likes a Instagram, sabent per endavant que no li passarà res entre altres coses, perquè el pastís en realitat no el va llançar contra el quadre sinó contra el vidre blindat que el protegeix. És part del peatge a pagar en aquesta deplorable societat de l'espectacle. Tot s'hi val per un like.
Pasé por la habitación como una exhalación. La verdad es que con tanto japonés y tanto selfie se me hizo duro e incómodo.
ResponEliminaAhora, me quedé rato, mucho rato viendo al Escriba Sentado...Insuperable. Insuperable...su sonrisa si que es enigmática.
Salut
El escriba sentado, a dia d'avui segurament estaria connectat a Internet. De fet, la Mona Lisa té un somriure entre burleta i de bleda. Estic amb tu, molt més enigmàtic el somriure de l'escriba.
EliminaNada, la sonrisa de la señora es por el recuerdo de la noche anterior en compañía de un joven discípulo de Leonardo.
ResponEliminaSi yo fuera el directos del Louvre, pondría en su lugar una buena reproducción, y guardaría el original en una cámara con atmosfera de nitrógeno y temperatura controlada.
Porque después de todo, la mayoría de los que acuden a visitarla, ni tienen put... idea de arte, y están solo por hacerse una foto con el cuadro de fondo.
Es como tirar rosas a los cerdos.
Potser el que hi ha al Louvre ja és una copia. Chi lo sa.
EliminaEsperem que no se li ocorri, a algun CDR amb el ralentí massa alt, pintar-li un llaçet groc sobre la meta esquerra.
ResponEliminaNo pot, hi ha un vidre que la protegeix.
EliminaAh val! Ja quedo més tranquil
Elimina😅