EL PROCÉS DELS FARSANTS



La llegendària incompetència dels dirigents del Procés és un article de Jordi Mercader a elplural.com, on una exdiputada de la CUP admet que els dirigents independentistes van aprovar la DUI sabent que no hi havia res preparat per al minut següent. De manera similar ja s'havia expresat fa temps Clara Ponsatí. I és que tot va ser nomès una farsa, un esperpent, una presa de pel a tots els ciutadans de Catalunya, no nomès al 52% que dona suport als del procés. Si tinguessin un mínim de dignitat, tots, tots haurien d'haver dimitit de les seves funcions públiques i retirar-se a un convent a purgar la seva miseria ética i moral.

"L'enginyosa declaració d'independència de Catalunya que incloïa dissimuladament una renúncia a exercir-la es va fer sobre el no-res més absolut, segons Gabriela Serra, una de les diputades de la CUP a l'octubre del 2017. No es pot dir que aquesta revelació sigui una sorpresa, ni tan sols ha estat matisada pels seus socis de llavors i d'ara, entre altres coses, perquè, com a mínim, el govern de Carles Puigdemont i els diputats de Junts pel Si (CDC, ERC, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres) també estaven al cas de la inexistència de cap estructura d'estat i de cap compromís de país per reconèixer l'eventual nou estat, ni tan sols la Rússia de Putin.

“Es va decidir que no diguéssim que no hi havia res preparat”, va admetre Serra al programa Cafè d’Idees de TVE a Catalunya. El concepte de mentida útil ja va ser manejat obertament per alguns estrategs de la causa durant les setmanes àlgides del Procés, però ara l'exdiputada de la CUP creu que arriba el moment “d'explicar aquesta veritat que no s'ha explicat”. En realitat, gairebé tots els implicats estaven al cas de la improvisació que sostenia aquella DUI. Era més que una sospita perquè estava avalada pel resultat i per les múltiples confessions off de record que han alimentat cròniques i llibres d'aquells dies d'exacerbació patriòtica. El fet que sigui una exdirigent de la CUP qui assumeixi cinc anys després que la improvisació no era un ximple penjat pels adversaris del secessionisme sinó una llegenda viva de la incompetència dels dirigents del Procés permet certificar el desacord en què sobreviu l'independentisme .

La llegenda d'aquella jornada històrica per motius diversos recull una reunió prèvia al ple d'independència en què el conseller d'Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, va compartir amb el grup parlamentari de JuntsxSí la inexistència de cap suport diplomàtic a la DUI. Els presents han de recordar emocionats les llàgrimes de la presidenta del Parlament, Carmen Forcadell, perquè tenen constància del fracàs de totes les gestions i de la confusió creada per múltiples declaracions optimistes del govern Puigdemont en sentit contrari a la realitat.

Segons sembla, al grup de la CUP també els ho van explicar, però ni els uns ni els altres van fer saber als seus seguidors que estaven a punt d'escenificar una paròdia. Ni van advertir TV3 de la relativitat de la DUI, de manera que la televisió pública catalana va mantenir tota la tarda una càmera fixa per immortalitzar l'instant en què la bandera espanyola fos arriada del terrat del Palau de la Generalitat. El que va seguir és història coneguda, tant el desconcert dels fidels com les conseqüències penals per als protagonistes.

La veritat desvetllada per la CUP arriba en plena efervescència de la rocambolesca via russa a la independència, sobre la transcendència i credibilitat de la qual s'estenen una mica més que dubtes raonables. En tot cas, la trama russa és un relat molt d'acord amb el to general del procés, ple de contradiccions i exageracions. Un dels més actius en la construcció del miratge, amb Puigdemont, va ser Raül Romeva, el conseller d'Exteriors que no va aconseguir cap suport a l'hipotètic nou estat, encara que aquesta constatació no el va lliurar de ser condemnat per sedició pel Tribunal Suprem.

De tota manera, un any abans dels fets d'octubre del 2017, en un viatge als Estats Units, Romeva va deixar formulada davant de les càmeres de la CNN una declaració simptomàtica del Procés, un avís per a navegants escèptics. “Tard o d'hora”, va dir, “la realitat s'imposarà i demostrarà que no hi ha una voluntat secessionista, sinó al revés, de buscar nous marcs d'acord; no hi ha una voluntat rupturista, sinó al revés, d'augmentar encara molt més la interconnexió i d'enteniment i de diàleg, i amb el primer actor amb què ens entendrem és amb l'Estat espanyol”. La CUP encara creia en aquell moment que la serietat imperava als treballs preparatoris de la independència. Després... 

Comparteix:  

Comentaris

  1. ¿ 52 por ciento ?, ¿ de qué ?, ¿ del 53 por ciento que votaron ?.

    Seamos serios, esta baja participación denota que a casi la mitad del censo catalán les importa un bledo la política autonómica, el "prusessss" y todo lo demás.

    Extrapolando cifras, me sale un 26 por ciento de independentistas de diversas tendencias, que ni en esto están de acuerdo.

    En resumidas cuentas, un gobierno formado por farsantes, trepas y "aprovechateguis", que mientras dure el rollo del "prusesss" se ganarán una buena nómina para pagarse la "casita" en el Empordà, y después de eso, que nos den por saco a la ciudadanía, y sobre todo, a aquellos que les creyeron.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que quan parlen del 52% es refereixen a la composició del Parlament,

      Elimina
  2. Si sales de Hospitalet y te das una vuelta por ejemplo, por la ciudad de Girona y sus comarcas, lo verás de otro color.
    Solo hay un modo de saber que peso tiene el "prusses" como dices: Y no hace falta que diga que modo es. Lo sabemos todos. Pero a algunos, les da yuyu.

    ResponElimina
  3. Si tan convencuts esteu tothom de que els independentistes som una minoria perquè no es convoca un referendum d'autodeterminació i acabem d'una vegada amb aquesta història? Jo us diré perquè. Perque els poders del estat espanyol no creu en la democracia, i perque un referendum legal, acordat i amb la seva campanya explicativa ... no està tan cla qui ho guanyaria

    ResponElimina
  4. L'u d'octubre malgrat la repressió violenta de les forces d'ocupació, dos milions de catalans varen dir si

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo entre ells. Pero en veure l.actuacio policial. I porque no anava en serio. No veus que han pres el pel a la gent

      Elimina
  5. Me guardo de escribir nada, no tengo ganas de que me llamen gentola, no hay nada que hacer, nada, els nostres són héroes, la resta , això, gentola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure. Clara Ponsatí ja va avisar fa temps que tot era un farol. Aquí la unica honesta i alhora perjudicada va ser Carme Forcadell.

      Salut.

      Elimina
    2. Dons si, aquí si que tens tota la raó. Ella va creure amb totes les seves conseqüències.

      Elimina
  6. Si se hiciese un referendum serio, más de un "indepe" se llevaría una sorpresa. Ahora sí, yo lo haría copiando íntegramente la llamada "Ley de Claridad" que se usó en el referéndum sobre Quebec. Dudo mucho que los "indepes" lo aceptasen así.

    Y si, ahora estoy de baja y no salgo de Hospitalet, pero normalmente viajo por trabajo por toda Cataluña, y conozco a las gentes y a la realidad de cada lugar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord. No cal ni aquesta llei de Claredat que dius, guanyaria el no 60/40.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada