“En l'orwelliana 1984 aquella societat era conscient que estava sent dominada; avui no tenim ni aquesta consciència de dominació”,  alerta  Byung-Chul Han. - Per a Han, la gent es ven com a autèntica perquè “tots volen ser diferents dels altres”, cosa que força a “produir-se a un mateix”. I és impossible ser-ho avui autènticament perquè “en aquesta voluntat de ser diferent continua allò igual”. Resultat: el sistema només permet que es donin “diferències comercialitzables”.
S'ha passat, en opinió del filòsof, “del deure de fer” una cosa a “poder fer-la”. “Es viu amb l'angoixa de no fer sempre tot el que es pot”, i si no es triomfa, és culpa seva. “Ara un s'explota a si mateix i es pensa que s'està realitzant; és la pèrfida lògica del neoliberalisme, que culmina en la síndrome del treballador cremat”. I la conseqüència encara és pitjor: “Ja no hi ha ningú contra qui dirigir la revolució, no hi ha uns altres d'on provingui la repressió”. És “l'alienació d'un mateix”, que en el vessant físic es tradueix en anorèxies o en sobreingesta de menjar o de productes de consum o oci.
Les macrodades fan superflu el pensament perquè si tot és numerable, tot és igual... Som en ple dadaisme (en aquest cas, de dades): l'ésser humà ja no és sobirà de si mateix, sinó que és resultat d'una operació algorítmica que el domina sense que ho percebi; ho veiem a la Xina amb la concessió de visats segons les dades que gestiona l'Estat o en la tècnica del reconeixement facial”. La revolta hauria de passar per deixar de compartir dades o de ser a les xarxes socials? “No podem negar-nos a facilitar-les: una serra també pot tallar caps... Cal ajustar el sistema: el llibre electrònic està fet perquè jo llegeixi, no perquè em llegeixi a mi a través d'algoritmes... O és que l'algoritme farà ara l'home? 
Als Estats Units hem vist la influència de Twitter i Facebook en les eleccions... Necessitem una carta digital que recuperi la dignitat humana i pensar en una renda bàsica per a les professions que les noves tecnologies devoraran”.
Quan a la comunicació Han afirma:Sense la presència de l'altre, la comunicació degenera en un intercanvi d'informació: les relacions es reemplacen per les connexions, i així només s'enllaça amb el que és igual; la comunicació digital remet només a la vista, hem perdut tots els sentits; ens trobem en una fase afeblida de la comunicació, més que mai: la comunicació global i dels likes només consent els qui són més iguals que un; el que és igual no fa mal!”.
Han sosté que “ser observat avui és un aspecte central de ser al món”. El problema és que “el narcisista és cec a l'hora de veure l'altre” i sense aquest altre “un no pot produir per si mateix el sentiment d'autoestima”. El narcisisme també ha arribat, segons el seu parer, al que hauria de ser una panacea, l'art: “Ha degenerat en narcisisme, està al servei del consum, es paguen bestieses injustificades, ja és víctima del sistema; si en fos aliè, seria una narrativa nova, però no ho és”.
És la clau de les seves reflexions més recents. “Com més iguals són les persones, més augmenta la producció; aquesta és la lògica actual; el capital necessita que tots siguem iguals, fins i tot els turistes; el neoliberalisme no funcionaria si les persones fóssim diferents”. Per això proposa “tornar a l'animal original, que no consumeix ni comunica desaforadament; no tinc solucions concretes, però pot ser que al final el sistema implosioni per si mateix... En qualsevol cas, vivim en una època de conformisme radical: la universitat té clients i només crea treballadors, no forma espiritualment; el món es troba al límit de la seva capacitat; potser així arribarà un curtcircuit i recuperarem aquest animal original”.
Cal una revolució en l'ús del temps, sosté el filòsof, professor a Berlín. “L'acceleració actual disminueix la capacitat de romandre: necessitem un temps propi que el sistema productiu no ens deixa; ens cal un temps de festa, que significa estar parats, sense fer res productiu, però que no s'ha de confondre amb un temps de recuperació per seguir treballant; el temps treballat és temps perdut, no és temps per a nosaltres”.