Javier Lambán s'ha sortit amb la seva. El president aragonès va afirmar a finals de maig que preferia que no hi hagués Jocs Olímpics d'hivern que els que se celebressin fossin “desequilibrats”, en al·lusió al pes més gran que podria tenir Catalunya. Segurament Lambán va calibrar que li sortia més a compte anar de víctima amb Catalunya per obtenir rèdit electoral en un futur que no pas intentar que la seva comunitat pogués albergar algun dia alguna competició olímpica. Aragó ha pretès organitzar aquests Jocs en tres ocasions i en totes tres ha perdut. Ara se li obria una oportunitat de fer-ho juntament amb Catalunya, però ha anteposat els seus interessos electorals i ha passat per sobre del desig dels representants de les valls del Pirineu aragonès, que, tal com explica avui al nostre diari Mario Sasot, estan decebuts i molt desil·lusionats.

Lambán no té pèls a la llengua i aquests dies ha deixat perles que conviden a una serena reflexió. Aquí van: “Hem de tenir paciència amb ells, amb els amics catalans”; "Catalunya ha tingut una actitud que cal qualificar com a mínim d'antiolímpica"; “a Catalunya no tenim cap amic, ni cap soci, ni cap aliat...”. No cal recórrer a altres frases seves pronunciades en altres assumptes conflictius com ara el litigi dels béns de Sijena.

El problema de l'oratòria de Lambán va molt més enllà de si algun dia es poden organitzar o no els Jocs Olímpics. El que queda és una actitud separadora que anima la divisió i l'enfrontament entre comunitats. Que el Govern de Catalunya, liderat per forces independentistes, acceptés organitzar una competició olímpica amb una altra comunitat espanyola el 2030, era un signe d'avenç cap a la normalitat. El més difícil per al COE era convèncer els dirigents d'ERC i Junts, i el que havia de ser més fàcil era aconseguir el suport d'Aragó. Els tècnics d'aquesta comunitat els ho van donar, però després Lambán els ho va retirar. El president autonòmic vindrà aquest proper dilluns a Barcelona i visitarà el Centre Aragonès, on anunciarà inversions del Govern per millorar les instal·lacions i tindrà oportunitat d'explicar-se. Tant de bo trobi una via que fugi del tacticisme electoral. Noblesa baturra obliga, però el mal ja està fet.

Jordi Juan, sempre tan correcte i mesurat, no diu al seu article que Lamban rima amb 'patán', 'gañan' o 'rufián' que per aquí va la cosa d'un dirigent de política de campanar que més que homenot és homenet. Però que en el fons, no és ni menys miserable, roí ni mesquí que la resta de polítics d'aquí que han intervingut en aquesta farsa d'uns jocs d'Hivern, que en el fons no volia ningú. I a sobre és més que probable que no revalidi la seva legislatura en les properes eleccions. 'Tanto remar para acabar en la orilla'. No puc evitar recordar a Miguel Ligero a 'Nobleza Baturra', damunt del seu borrico...Chufla, Chufla..., mentre imagino a Aragonés d'enxaneta, quedant que quedarà amb Sánchez un segle d'aquests per parlar del que parlaran, o no. Aquest és el nivell de polítics que tenim catalans i aragonesos.