Com passa amb totes les coses del comportament humà, hi ha un moment en què, com a societat ens hem de plantejar canviar radicalment el nostre estil de vida. De fet el que no podem continuar mantenint és els esquemes actuals, el temps de les vaques grosses, petroli i menjar barat, s'ha acabat i ja no tornarà, per tant una sèrie de comportaments que fins ara havíem adoptat alegrement ja no podran ser. Ja hem salvat els Bancs pagant trinc trinc de la nostra butxaca, hem superat la pandèmia, el volcà de la Palma i ara la guerra a Ucraïna, i som on érem, malgrat que el Govern segueixi parlant d'un creixement, etc etc.
De fet ja no havíem d'haver estat el que preteníem ser, aquí hem volgut jugar als nous rics despreocupats, viatgers compulsius d'on més lluny millor, estiuejants d'allà on sigui, amb dos cotxes per família, o més i quan més grans millor . Ha estat una malbaratament de recursos inútil, i ara no tindrem més remei que tornar a l'origen, allà on érem abans de pensar que érem rics i civilitzats. No vol dir que hàgim d'anar a peu a tot arreu, ni menjar només gra i verdures, però sí que s'hauran de reconsiderar seriosament una sèrie de comportaments abandonats.
Caldria llegir Sèneca, o rellegir-ho; en els seus escrits descobrim que res no ha canviat en la naturalesa humana en dos mil anys: “La vanitat, la cobdícia, l'ambició, la recerca del luxe i el consumisme desbocat –aspectes de la societat decadent de les elits de Roma– segueixen estant molt presents entre nosaltres”. Sèneca apostava pel sentit comú, el tracte afable i la sociabilitat. El filòsof cordovès hauria de ser el far que ens guiés cap a la sobrietat en la nostra manera de viure.

D'alguns d'aquests hàbits en voldria parlar:

1.- No he entès mai una persona que té el cotxe tota la setmana tancat al garatge o al carrer per agafar-lo el cap de setmana o nomes el diumenge, li surt molt més a compte llogar-ne un cada setmana i s'estalvia, assegurança, manteniment, imposts, garatge, etc, etc.

2.- Segueixo veient a primera hora del matí cotxe i persona, quan ja seria hora de posar-se d'acord i més ara que hi ha tants polígons per anar en un sol cotxe quatre o cinc persones a treballar, al cap i a la fi a altres llocs d'Europa prou ho fan.

3.- Hi ha una activitat per a molts desconeguda que se’n diu caminar, vol dir que si ha d'anar d'una distància a altra de quinze o vint minuts a peu, no cal agafar el cotxe per aparcar-lo malament i destorbant, s'hi pot anar a peu o en bicicleta, que és com em moc per Sabadell, i de passada és fa una mica d'exercici que diuen és bo..

4.- No podem menjar de tot, tot l'any, aixó ens ho hem de treure del cap, no en fa pas gaire d'aquesta historia, fins fa poc la fruita es menjava del temps (així feia l’olor que feia), però aixó de menjar cireres el més de gener no pot ser. En conjunt vol dir que no hem entès res, que no hem sabut adaptar-nos a la avantatges que teníem i en molts aspectes estem ancorats en els esquemes de finals del segle passat.

5.- És un disbarat els tràilers i tràilers que circulen cada dia per carreteres i autopistes quan tenim un mitjà de transport ràpid, no contaminant i més econòmic que es diu tren, i aquest tren tan blasmat gràcies a la ineficiencia del Ministeri de Foment, és el futur, no els tràilers, l’avió o l’automòbil, és el tren, aixó és el futur i encara hi som a temps, però no s'hi val a badar.

Estic  parlant de sobrietat, no d'austeritat que és paraula massa severa. Sobrietat vol dir viure amb mesura sense estar-se de res important, però d'una manera senzilla, sòbria com diu el significat de la pròpia paraula. Tenim el problema que hem viscut com nens malcriats per sobre de les nostres possibilitats massa temps i potser ja és arribada l’hora de créixer i ser una mica responsables, i és en moments de crisi quan s'ha de començar a actuar, o aixó o baixarem del núvols de cop i la patacada serà forta. De fet, si els qui llegiu aquest comentari fessiu una llista de les coses de les que us podrieu estar al cap del més, coses que no són realment necessàries per viure, us endurieu una sorpresa. Venen temps difícils, i cal començar a prendre'n consciència.