Ho explica Jordi Basté: "Als estius dels anys setanta, amb els meus pares i el meu germà, ens movíem en un Seat 1430 (totes les famílies tenen un sol cotxe de record). Per descomptat sense aire condicionat al cotxe i amb les quatre finestres obertes fins que ens incorporàvem a l'AP-7, on el meu pare ficava la quarta amb molt d'afany de campió (no hi havia cinquena, per descomptat) i portava el motor al límit del suïcidi donant canya fins als 120 per hora. Cobríem el recorregut de Barcelona a la Fonda Vidal de Calonge en una hora i mitja llarga. (Si hi havia cues a l'AP-7, o la meva memòria és fràgil o el meu pare sabia esquivar-les.")

I us ho explico jo: "L'any 1970 em vaig comprar el meu primer cotxe, un SEAT 850 especial B-761.544, que per cert em va costar 112.000 pessetes. La propaganda de la marca en aquella época als diaris deia així: "Cárguelo hasta los topes (eren temps de baca) póngalo a más de 140 km por hora y sabrá porqué le llamamos especial." I era cert que aconseguia arribar a 140 qm per hora, si hi havia una recta llarga i l'anaves embalant, i engegaves la calefacció encara que fos a l'estiu per que no s'escalfes l'aigua del radiador."
Des d'aquells temps, els cotxes han evolucionat, han guanyat molt en seguretat, però segueixen havent-hi massa morts en accidents. El cert és que el cotxe, a partir del moment en que el sis-cents va estar a l'abast dels ciutadans, va cambiar moltes dinàmiques de país.
Recordo que si alguna cosa era barata als anys 70's era la benzina, quan no sabies que fer anaves a fer quilòmetres amb el teu cotxe, potser també per la novetat, pero el combustible era molt barat. Aquest fet va propiciar també tot un univers de restaurants de carretera arreu del principat, i fomentar el turisme interior.
Tot aquest univers està amenaçat per la resolució que s'aplicarà (en principi a Tot Europa), de reduir la circulació de vehicles de gasolina o diesel, fins al punt què al 2040 ja no podràn circular. 
Aquesta decisió es va prendre a nivell europeu l'any 2005, i alguns països com Noruega aplicarán la prohibició al 2025, alguns altres al 2030 i la resta el 2040.
'Cuan largo me lo fiáis', diuen els més optimistes, en el sentit que hi ha temps de sobres per reconvertir la industria de l'automòbil, mentre els catastrofistes s'esquincen les vestidures amb una ceguesa digna d'admirar, per negar-se a veure la magnitud del problema.
En alguna ocasió ja he comentat que a ciutat el cotxe sobra, no hi té cabuda, i cert és també que cal reforçar el transport públic, sobretot els trens de rodalies, però cal també canviar la mentalitat de la gent. Antes, hi havia gent que no havia sortit mai del seu poble o de tant en tant baixava a Barcelona, molt de tant en tant. Això és una exageració (en sóc conscient), pero avui en dia potser no cal tant desplaçament, tenint en compte com estem tecnològicament connectats I amb un món laboral molt diferent del d'abans. 
Parlen dels cotxes i del que contaminen, però no entenc que no es parli tant del que contaminen (inutilment en la majoria dels casos) els avions, no ja els comercials sinó els vols 'low cost'. Són, suposo, interessos diferents, pero nocius un i altre per la salut dels ciutadans.
Entenc que la gent vol viatjar 'S'ha de veure món - deia en Capri-' però potser no cal veure'n tant, més tenint en compte que molta gent viatja sense veure gran cosa; recordo a Blanes turistes, que en tota la seva estada no es movien de l'hotel, la piscina i com a molt travessàven l'avinguda dels Pins per anar a la platja. I no parlem ja dels de Lloret de Mar, que la majoria ni sabien on havien estat de vacances.
Tornant a l'automòbil, és complicat de resoldre, i no tinc massa clar que el cotxe elèctric sigui la solució, a no ser que es posin les piles els fabricants per fer-los més autònoms del que són actualment, i es veu que també hi ha problemes amb el cobalt, o sigui que tot plegat aquí hi ha un problemàs molt complex de resoldre, i no sé jo si els governants europeus estàn preparats per aquest canvi tecnològic tan complex.
De fer-se, i tenint en compte l'estalvi amb la compra de petroli, es podrien arribar a transformar les autopistes i algunes carreteres en vies peatonals mécaniques, -articulades com les dels aeroports, o carril bici (ja n'hi començaa haver). Les distàncies no són molt llargues i seria una manera de transportar a la gent a la llarga económica, senzilla i ùtil, potser perquè també haurem de començar a acostumar-nos a gestionar la nostra mobilitat periurbana d'una manera molt mes pausada, més slow, que dirien els anglesos, en la línia de "l'slow food" amb el menjar.
Imagino que a l'any 2100, la gent es posarà las mans al cap sense entendre ni comprendre com ens moviem els ciutadans 80 anys enrere. Temps al temps.