Si voleu saber quina diferencia hi ha entre viatjar i fer turisme llegiu aquest article d'Irene Solà, ‘Dirty vendors’ i ho entendreu.

"He passat uns dies a Foça, Turquia (antigament Phokaia o Focea). Des d’on, fa més de dos mil cinc-cents anys, els foceus, grecs jònics, van salpar per fundar colònies arreu del Mediterrani: Lapseki, Elea, Marsella, Niça o Empúries. En l’actualitat, Foça és una ciutat costanera plena de banyistes, pescadors i restaurants, gats i gossos que dormen tranquils vora l’aigua, i barques que ofereixen viatges fins a les illes que habitaven les sirenes de l’Odissea. Entremig de les seves dues principals badies hi ha una península, on antigament s’erigia el temple d’Atena, i des d’on avui dia dues mesquites criden a l’oració.

La majoria dels turistes són turcs, i encara­ que poca gent parla anglès, després d’uns quants dies hem sigut capaços de mantenir algunes converses sobre el preu del formatge, el pelicà solitari que viu al port o els deliciosos gelats de Nazmi­ Usta. També hem conegut alguns ar­queòlegs que ens han ensenyat les ruïnes­ del teatre i la muralla d’Heròdot i un grup de gent jove que filma un documental sobre­ la història de la ciutat. I potser una mica per l’exotisme de la nostra presència en aquest racó de món, aquests últims ens han adoptat, i els vespres­ ens han dut a passejar i a beure cervesa artesana que fan ells ma­teixos, perquè, ens diuen, la inflació al país­ és tan exagerada que al bar amb prou feines se les poden permetre. Mentre una lluna amb la forma exacta que la de la bandera turca ens il·lumina i una bandada de gossos se’ns asseu a la vora, els amics ens parlen del grup de rebétiko d’un d’ells, dels avantpassats abkhazos d’un altre, de la història recent de Turquia i de la seva perspectiva més aviat crítica del present.

Res sembla senzill, a Turquia. Ni fàcil d’explicar ni d’entendre. Però la cervesa és boníssima. D’un daurat tèrbol, amb un gust que recorda les cerveses de blat. Els demano si li han posat nom. Diuen dirty vendors i riuen. La broma té a veure amb un documental de la BBC sobre Orhan Pamuk, en què, en un moment concret, tot passejant pels carrers d’Istanbul, l’escriptor compra pastes a un venedor ambulant, mentre una veu en off recita un fragment del seu llibre Istanbul on l’autor explica que la seva mare, quan era un nen, li prohibia de comprar menjar i begudes a dirty vendors (venedors bruts).

Continuem bevent, i jo penso que és un bon nom per a una cervesa. I que segons com, tenen la meitat de la campanya de màrqueting feta.