Hom dubta de gairebé tot, i crec que fa bé, perquè tot és relatiu i depèn de la sensació personal. Dic això perquè diuen que aquesta xafogor que ens envaeix ens està reportant nits d'insomni, que és impossible dormir amb més de 20 graus, que si nits tropicals, que si naps que si cols.

He de ser estrany, ahir a les 10 me'n vaig anar a dormir, acabat dutxat això si, el rellotge marcava 27.3 graus, vaig obrir la finestra i vaig pujar la persiana, no fos cas que la titular em fiqués la bronca quan vingués a dormir. Aquest matí en aixecar-nos a les 6 m'ha preguntat: has tingut calor? ahir vaig haver d'obrir la porta del menjador perquè passés corrent d'aire.

Resposta de manual: No ho sé, em vaig adormir de seguida i ho he fet d'una tirada fins ara, que trobo que fa fresquet amb tant corrent d'aire. Ho sé, no dec ser normal, encara que cert és que a l'hivern les passo canutes amb el fred. Dissabte i diumenge continuo sortint amb la bicicleta, aixó si, surto més d'hora, a les 7 fins les 9, i ni tan sol suo, clar que a mi em costa molt suar, sempre tinc les mans fredes. A veure si seré reptilià i no ho sé.

De fet, aixó de dormir com un liró, deu ser genètic. La mare m'explicava que de  menut havia de fer una obra de teatre en que estaba dins d'un llitet i en un moment determinat de l'obra habia d'aixecar-me i cantar: Soy el dormilon de roque.... però, no em vaig aixecar, ni vaig cantar, perquè em vaig quedar clapat.