L'Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre reclama des de fa temps, solucions per al problema que tenen els que són al costat de la via del tren: quan els combois passen fan soroll i això molesta els campistes. Fa més de deu anys que demanen a l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que estudiï quines mesures es poden aplicar. Barreres acústiques, potser? Adif no sap o no contesta, passa el temps i cada cop hi ha més combois i més llargs, i la cosa anirà a més.

La Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès reclama que es restringeixi l'ús de l'aeroport de Sabadell només als serveis d'emergències i no es faci cap altra pràctica no essencial. El col·lectiu denuncia que l'activitat aeroportuària ha crescut i considera que suposa un perill, per això aposten perquè romanguin serveis com els dels bombers o els diferents cossos policials presents a l'aeroport, però que no se'n faci un ús vinculat a l'oci.

Una situació semblant em porta a pensar en aquells ciutadans que un bon dia es van comprar una casa a Gavà Mar i anys després es queixen que els avions que aterren a l'aeroport Josep Tarradellas-Barcelona-El Prat-La Ricarda els passen per a sobre, amb un soroll molest. Però és que resulta que l'aeroport en qüestió existeix des del començament del segle XX, i el de Sabadel des del 1936. Si no els roco un pis o una casa al preu Just, o es van oblidar el sonotone a casa, ja sabien que havia soroll i que, a mesura que l'aeroport creixés, n'hi hauria més. I amb els que van instal·lar càmpings al costat de les vies del tren, passa exactament el mateix. A més, recordo haver llegir que una de les urbanitzacións que més es queixen de l'Aeroport del Prat, al seu dia era il·legal, no es podia haver construit allí, però que feia temps s'havia legalitzat per ecvitar mals majors; raó de més per que no protestin.

Som on sempre, volem trens, avions, aeroports, però no a casa nostra sinó a la del veí. EL cas més paradigmàtic ja l'he explicat en alguna altra ocasió. Es tracte d'un cas que es va produîr a Alacant fa anys. En un barri bastant degradat que hi havia entrant a la ciutat a mà dreta (San Juan crec es deia) la droga campava al seu aire i els veïns, gent humil, portaven mesos i mesos fent manifestacions i cassolades demanant un centre per atendre i ajudar als drogodependents. Tant i tant varen donar la tabola que finalment l'ajuntament va decidir posar-los el centre que demanaven al barri. Com ja haureu intuït, els mateixos veïns continuaren fent manifestacions i cassolades en senyal de protesta..., el centre el volien, però no al seu barri, sinó a un altre.